Encara queda tot un món perquè la lliga acabi, i fer vaticinis és arriscat. Tot i això, se’n pot fer un: l’Espanyol B serà, si no passa res estrany, el campió del grup català. El filial blanc-i-blau està exhibint una gran superioritat i, tret del debut contra el Castelldefels, en què va aflorar algun dubte, ha mostrat un potencial enorme, sobretot a la zona ofensiva, on disposa de futbolistes amb qualitat de sobres per jugar en escenaris superiors a tercera. Un esglaó per sota de l’Espanyol B, però un per sobre de la resta d’equips, hi ha l’Hospitalet i el Prat, tant pel fet que acaben de baixar de segona B com pels recursos de què han disposat per configurar les seves plantilles. Tots dos tenen blocs amb experiència i qualitat i, per tot plegat, tot i la igualtat, tenen alguna opció més que la resta d’acabar la temporada entre els quatre primers.

A banda d’aquests tres conjunts, hi ha un grup força ampli d’equips que aspiren, amb arguments per fer-ho, a disputar el play-off. Qui més ha cridat l’atenció en aquest primer tram de temporada ha estat l’Ascó, que té jugadors de nivell i un bon entrenador. A més, segur que Santi Castillejo ha pres nota del que va passar l’any passat, en què l’equip es va desinflar, i mirarà d’evitar que es repeteixi.

Un dels conjunts que ha sorprès tothom, pel fet que acaba de pujar de primera catalana, és el Reus B. En tot cas, coneixent-ne el cos tècnic i veient que hi ha una plantilla jove i de quirats, tampoc em sembla estrany que el filial roig-i-negre estigui on està. Jo no el descartaria pas en la lluita per l’ascens. Tampoc no hi descartaria el Sant Andreu. Al contrari. El conjunt quadribarrat ha estat força irregular en aquest inici de campionat, però, tot i això, disposa d’una de les millors plantilles de la categoria. Quan l’atac comenci a rutllar serà un equip molt perillós. I és que hi ha tres davanters que qualsevol entrenador de tercera voldria tenir: Óscar Muñoz, Elhadji i Kuku. Aquest darrer, quan estigui recuperat, pot donar moltes alegries. En aquest grup d’aspirants també s’hi ha de posar el Vilafranca. L’equip d’Ivan Moreno, un tècnic que ja ha fet play-off les darreres dues temporades, ha vist sortir alguna peça important, però, tot i això, continua sent un equip potent per batallar per objectius ambiciosos.

Hi ha més equips que estan a prop de la zona d’ascens, però que si volen enganxar-se a la lluita pel play-off necessitaran més regularitat. Per exemple, el Terrassa, que té una molt bona plantilla i un estil molt definit que, segurament, no l’acabi d’afavorir en depèn quins camps. En tot cas, si l’equip encadena una sèrie de bons resultats, serà també un dels candidats a jugar la fase d’ascens.

És encara aviat i, tot i que les posicions estan definides, serà la capacitat de ser regular, els estats físics, l’afectació de les lesions i també els moments de confiança els que determinaran on acabarà cada equip, sobretot en aquells de la zona mitjana, que es poden enganxar al privilegi o lluitar per no descendir.

A la part baixa de la classificació, d’altra banda, hi ha aquells equips amb els quals, per com s’havien desenvolupat les coses a l’estiu, es podia comptar. La seva situació és complicada, però també compten amb un avantatge: tots ells sabien que haurien de sofrir, i això no els agafa per sorpresa. De possibilitats per salvar-se tots en tenen, i és qüestió que agafin una bona línia de resultats, tal com va fer el Vilassar la temporada passada. Això sí, veient com estan les coses a segona B, on hi ha equips catalans a la part baixa, per acabar la temporada del tot tranquils, és possible que faci falta acabar dues o tres posicions per sobre de la que marca la permanència.