El sistema de joc del Girona és molt complicat de contrarestar, perquè no l’agafes mai desprotegit al darrere. Els tres centrals no es mouen de la seva zona. Només això ja és una garantia defensiva. Però aquest fet, a més, permet que els dos carrilers puguin pujar al mateix temps. Fins i tot de vegades l’un centra i l’altre remata. Si hi afegeixes que davant tens gent treballadora com ara Pere Pons, futbolistes de qualitat com ara Portu, Borja i Granell i un davanter que marca gols com Stuani, doncs ja tens pràcticament la combinació perfecta. Jo soc molt partidari de la continuïtat, ja que al final sempre dona fruits, i a primera divisió també tenim el cas d’Asier Garitano al Leganés, molt similar al de Machín al Girona.

ESQUEMA AFINAT. L’evolució del 3-5-2 a un 3-4-2-1 li està anant molt bé, al Girona. Portu i Borja poden provocar situacions de dos contra un amb el lateral rival si combinen amb Maffeo i Aday, tots dos molt profunds. És un esquema que el Girona ha anat afinant i perfeccionant amb el pas del temps, perquè la base està treballada i consolidada des de fa anys. Hi ha altres equips que han intentat utilitzar un sistema similar. Las Palmas ho va intentar l’altre dia al Santiago Bernabéu, però el Girona el té memoritzat i se’l coneix amb els ulls tancats. A més, l’equip ha començat molt endollat el seu primer any a primera divisió. Físicament veig un Girona molt fort, com si fons conscient que era molt important per a ells sumar el màxim de punts al començament, malgrat que el calendari a l’inici feia molta pujada. Segur que aquest coixí de nou punts que té ara respecte al descens l’agrairà i el sabrà gestionar quan passin la típica mala ratxa de la qual no s’escapa cap equip.

Cap sistema és etern, com res no és etern en la vida. Segurament hi haurà equips que trobaran la manera de fer-li mal i que hi haurà partits en què el Girona no estarà còmode amb aquest dibuix. Quan passi això, caldrà reinventar-se.

M’agradaria destacar el duo Machín-Cárcel. És molt important el tècnic a l’hora d’aplicar el sistema i el director esportiu en els fitxatges, ja que és un esquema que requereix especialistes i jugadors amb unes característiques molt determinades.