Les diferències en la segona divisió A són tan minses que el detall és qui obre i tanca les portes de la glòria. Els últims resultats entre el Barça B i l’Osca no són tan diferents però un triomf més en els últims cinc partits han fet que els de Rubi siguin l’equip de moda, mentre que els de Gerard estiguin immersos en la tediosa monotonia de l’empat, aquella que silencia els opinadors i redueix els minuts de ràdio i televisió, avesats a la glòria i a la crisi instantània.

Així doncs, la primera plana del filial blaugrana, acostumats a la brillantor contínua d’Aleñá i observant el petit tram d’inconsistència d’Arnáiz, passa per les declaracions de Gerard López. Ahir, mentre mitja Espanya buscava, omplint la normalment buida sala de premsa de la ciutat esportiva, un titular cridaner sobre l’opinió del tècnic sobre el procés català com el que va fer la setmana passada (“No hi ha dret que als catalans ens tractin com a criminals”, va dir fa set dies), Gerard va baixar la pilota a terra i va etzibar: “Estic tranquil amb els empats perquè estem més a prop de les victòries que no pas de les derrotes.”