Era un partit especial per a Mossa, i en va acabar sent un dels principals protagonistes. L’exjugador del Nàstic, ara lateral esquerre de l’Oviedo, va badar poc abans d’acabar la primera meitat davant Uche i va cometre un penal que Manu Barreiro va transformar (40’). En el temps afegit de la segona part, després que el seu equip empatés gràcies a un cop de cap de Carlos Hernández (71’) i es quedés amb deu per l’expulsió del mateix jugador (89’), va rebre una passada profunda dins l’àrea i, molt viu, va caure a terra quan va notar el braç de Suzuki, amb qui lluitava per la posició, sobre la seva espatlla. L’àrbitre va xiular el tercer penal de la tarda –el visitant Saúl Berjón havia fallat el primer en el minut 21– i Aarón Ñíguez no va fallar, tot i que amb controvèrsia (93’). En el moment de xutar, va relliscar sobre una gespa inestable i el peu de suport també va tocar la pilota. Els locals es van abraonar sobre l’àrbitre, reclamant-li que el llançador havia tocat dues vegades l’esfèrica. L’àrbitre, però, no en va voler saber res i no va trigar a xiular el final d’un partit que consolida la línia irregular d’un Nàstic fort a fora, però encallat al seu estadi, on ha aconseguit un sol punt en els tres últims partits que hi ha jugat.

La victòria va premiar la valentia de l’Oviedo en la segona meitat i va castigar un Nàstic massa pla. Si la primera part havia acabat bé per als grana va ser per la diferència pel que fa a l’encert dels dos equips des dels onze metres, ja que els primers 45 minuts havien sigut igualats, amb el Nàstic buscant sobretot la parella Uche-Barreiro –les millor accions ofensives dels grana van portar la signatura dels dos davanters– i amb l’Oviedo intentant desactivar-la situant Forlín com a pivot defensiu davant els centrals. L’Oviedo, en atac, buscava, sobretot, les arribades dels laterals i la mobilitat d’Aarón i Saúl.

Després del descans, l’Oviedo va situar una defensa de tres centrals i va dotar els laterals de més profunditat. Més endavant, amb la lesió de Forlín, que va topar de cap amb Barreiro, Anquela va fer entrar un futbolista més ofensiu, Pucko, de manera que va guanyar més presència en atac. Rodri va preferir no tocar el seu 4-4-2, amb la idea de tenir la pilota i mantenir-se amenaçador en atac, però el Nàstic no es va poder treure de sobre el domini d’un Oviedo insistent. Dues rematades de Linares, una desviada per Dimitrievski i l’altra fora per poc, van ser avisos clars dels asturians. El Nàstic, que amb Uche al camp sempre és perillós, va tenir el 2-0 a tocar en una bona acció del nigerià. Però només dos minuts després, en un córner servit en curt, Carlos Hernández, sol, va rematar la centrada d’Aarón per fer l’empat. Després d’una altra ocasió de Linares, el Nàstic es va estirar i en va treure l’expulsió de Carlos Hernández –els locals ja havien demanat abans la seva segona groga–, però va concedir un últim atac que el rival va aprofitar.