Després de cinc anys al cos tècnic de Frank Rijkaard al Barça, la primera experiència d’Eusebio Sacristán com a entrenador va ser al Celta, a segona A, a partir del març del 2008. “Va substituir Pepe Murcia, i sempre que arribes en circumstàncies així és perquè les coses no van bé”, recorda Fran Noguerol, aleshores capità del Celta, dos anys abans de jugar a Montilivi. El conjunt gallec no es va salvar fins a la 40a jornada –amb dos gols a última hora de Iago Aspas contra l’Alavés– en una temporada dura. “Eusebio es va trobar un vestidor complicat. Una mescla de veterans i joves que no lligava, amb gent que contaminava força. Estic segur que ho va passar malament, però també en devia fer un màster”, explica Noguerol, que destaca el paper d’Eusebio en la segona temporada a Vigo. “Vam acabar a mitja taula, que potser s’aspirava a més, però ja va ser un equip més al seu gust, amb gent jove. Va començar a ser el Celta de més endavant. Eusebio va ser el primer que va canviar l’aposta del club.”

Noguerol va quedar convençut de les capacitats de l’exmigcampista com a tècnic. “Ja se li veia, de la manera que et parlava i que et feia treballar. Enfocat al model Barça, que és el que ha mamat i en el que creu, fa les coses amb coherència, tranquil·litat i serenor. Et feia veure que el millor camí és a partir de la possessió i ho treballava molt bé. I fixa’t amb la Real, tot el que està fent.”

Noguerol, que va jugar dinou partits amb el Girona el curs 2010/11, en té bon record. “Me’n vaig endur una bona sensació. Faltava infraestructura, però hi havia gent humil amb ganes de fer les coses bé”, explica l’exdefensa, que elogia l’equip de Machín: “Tothom diu que és un equip amb un estil peculiar i difícil de superar. Aquestes coses no passen per casualitat. Me n’alegro pel Girona, per gent com en Gali i en Jota, i per Portu, a qui ja se li veia aquest creixement a Albacete.” Noguerol va ser designat a l’estiu segon entrenador de l’Albacete i es manté al cos tècnic malgrat el relleu, amb l’arribada d’Enrique Martín. “Els últims anys de futbolista em treia la son la retirada. Per sort, continuo vinculat al futbol, ara amb una professió molt més absorbent.”