El Barça B ja és com el personatge que Bill Murray interpreta a Atrapat en el temps, que cada matí s’alçava del llit i constatava que el calendari no avançava. Per al filial blaugrana, cada jornada és el dia de la marmota. Tot és molt previsible. Només canvien els matisos. L’equip agafa la pilota i l’acapara. La mima i la remena. D’un costat a l’altre. Domina el rival i l’obliga a ser un agent expectant, algú que viu de les errades dels altres. Eventualment, com ahir, obre la llauna. Però amb això no n’hi ha prou. Ensuma la sang, però no ataca la presa. Ni la remata ni se la cruspeix. Falta aquest instint assassí. El rival, això, ho aprofita, que la segona divisió és una categoria de supervivents. I així van passant les jornades.

El conjunt de Gerard va encadenar ahir el setè partit sense vèncer –cinc empats i dues derrotes–i ho va fer seguint aquest habitual guió. En la primera part va dominar, però va ser indolent a la zona on es resolen les coses. Després de passar pels vestidors va millorar i es va avançar amb un gol del Choco. Amb l’1-0, i el rival estabornit, Arnaiz va tenir a les seves botes la sentència, però René es va fer gegant i va frustrar el manxec. L’àrbitre, que va treure de polleguera els de casa, no va trigar gens a assenyalar un penal a Palencia. Verza el va resoldre i la història es va acabar, tot i que el Barça B hi va posar molta voluntat. Una setmana més, tocarà fer teràpia emocional. S’ha de recuperar l’ànim. L’equip segueix a sota i la dosi d’autoestima que necessita per ressorgir no arriba.

La pilota va tenir un sol propietari en la primera part. Va ser de qui la va voler: el Barça B. De fet, la possessió va ser de gairebé un 70% per als blaugrana. Per desgràcia, però, va estar més lluny de la porteria de René del que convindria. L’Almeria va tapar molt bé els espais, va marcar de ben a prop els fabricants de futbol –especialment Carles Aleñá– i la pilota va córrer massa en horitzontal i massa poc en vertical. Per dins no hi havia fluïdesa i, per fora, ni Arnaiz ni sobretot David Concha van aportar el desequilibri que se’ls pressuposa. En aquest aspecte, encara sort que els laterals es van esforçar per oferir profunditat. El resultat de tot plegat va ser un 0-0 com una catedral en el descans. El bagatge ofensiu havia estat pobre: un xut de falta de Fali, una rematada d’Aleñá des de la frontal i un cop de cap del Choco. Per part de l’Almeria, poques notícies. El partit havia seguit el guió que havia plantejat Lucas Alcaraz.