2a divisió FEF

Futbol

Copa

La història entre bastidors

Els protagonistes de la remuntada contra la Real expliquen, en primera persona, els detalls de la gran fita

L’equip va entrar a Anoeta amb ‘Mi gran noche’, de Raphael, i ara és un talismà

El Lleida va escriure un nou capítol de la seva història amb l’apoteòsica remuntada que va protagonitzar contra la Real Sociedad, classificant-se per als vuitens de final. L’entrenador, Gerard Albadalejo, el defensa Eneko Satrústegui, el migcampista Manu Molina i els davanters Jorge Félix, Bojan Radulovic i Jordi Martínez expliquen com es va cuinar, entre bastidors, aquesta fita històrica.

A l’autocar

Eneko: “De sobte, a l’autocar, va començar a sonar Mi gran noche, de Raphael.”

Albadalejo: “Normalment, els jugadors sempre volen posar música moderna, de reggaeton. Però el xofer els va posar aquesta cançó.”

Molina: “Ens vam estranyar i fins i tot ens queixàvem, però a partir d’ara es quedarà. Serà talismà.”

Abans del partit

Jordi Martínez: “La frase que es va repetir més va ser que s’hi havia de creure, i que si no hi crèiem, que no valia la pena jugar el partit.”

Molina: “No era un mal resultat en l’anada. Teníem possibilitats.”

Durant la primera meitat

Albadalejo: “Havia estat més que correcta. Amb 0-0 havíem tingut una ocasió per marcar, però ells van pressionar amb una alineació molt potent.”

Molina: “Vam tenir la desgràcia dels dos gols. Llavors, ho veia perdut.”

En el descans

Radulovic: “El mister ens va dir que no podíem marxar sense guanyar una de les parts.”

Albadalejo: “Si érem capaços de marcar un gol, estàvem convençuts que n’arribaria un altre.”

Eneko: “Volíem marcar un gol i crec que en general era el que necessitava l’equip, perquè feia molt temps que no marcàvem.”

La segona meitat

Félix: “Pressionàvem a dalt, i a ells els costava treure la pilota. Nosaltres la recuperàvem bé. I va arribar el gol. Si fèiem el primer i el segon, el de la victòria havia d’arribar.”

Molina: “Volíem jugar més la pilota, movent-la a banda i banda, jugant a dos tocs. Amb el 2-2, ens vam mirar i vam dir: «Va, que ara podem.» Ells també estaven malament, amb els braços abaixats.”

El gol

Radulovic: “Quan vaig rematar, vaig veure que anava massa alt. Pensava que no entrava. Però baixava i baixava i aleshores vaig veure que entrava. No sabia on anar a celebrar-ho. Si a l’esquerra o a la dreta. Aleshores, vaig veure tota la banqueta sortint i vaig córrer cap a ells.”

La celebració

Eneko: “El mister ens havia promès en el descans que si passàvem, es ficava a la dutxa amb roba. Vam ser bons i vam deixar que es tragués les sabates.”

Félix: “No es pot descriure el que vam viure. Tots abraçant-nos, cantant, ningú volia marxar del vestidor.”

El futur sorteig

Albadalejo: “Volem l’equip que ompli més el Camp d’Esports i que pugui ajudar més el club. I que puguem visitar els millors estadis.”

Molina: “Madrid, Barça, Atlético... El que importa és que hem guanyat; el que ens toqui serà benvingut.”

Les parts de 45 minuts
Gerard Albadalejo va voler posar petits objectius per afrontar l’eliminatòria. L’objectiu del tècnic era que l’equip afrontés quatre parts de 45 minuts de manera independentment i anar-les superant per acabar assolint l’objectiu final.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)