L’Olot va viure a Paterna una història que cada vegada és més coneguda, i el problema és que és d’aquelles que cansa. I és que el joc, l’actitud, la imatge i les sensacions que van oferir els garrotxins van ser positius, però no van servir per superar el València Mestalla i guanyar un partit una vegada per totes –l’equip ja encadena nou partits sense fer-ho–. L’empat en si, en un camp complicat, no és un mal resultat, però és el quart consecutiu i si, com ahir, la resta de resultats no acompanyen, la permanència cada cop es veu més lluny.

El partit va ser bonic de veure. El filial valencianista no és l’equip màxim golejador i el més golejat de la lliga per qualsevol cosa i va quedar clar des del primer minut. Al mig del camp pràcticament no s’hi va jugar i el perill va anar d’una àrea a l’altra en tot moment. La primera ocasió, quan no havien passat ni cinc minuts, la va tenir l’Olot i va ser una d’aquelles que no es poden perdonar. Pedro, en dues ocasions, i Marc Mas van buscar el gol des de l’àrea petita, però no van trobar el forat i Emilio va desviar la pilota a córner. La reacció local va ser ràpida i Ginard es va vestir d’heroi per evitar el gol en el primer quart d’hora amb cinc intervencions de mèrit.