Mentre Catalunya batia rècords de participació a la segona B i posava equips i equips a la promoció d’ascens, amb un ple històric l’any 2013, el País Valencià estava en plena crisi. L’economia havia afectat un dels territoris més dominadors de la segona B des de sempre, però gràcies als filials i a històrics de la categoria de plata vinguts a menys, ha tornat, i amb força, a la categoria de bronze. Sis dels set equips valencians ocupen les deu primeres posicions i, per tant, són candidats a la promoció d’ascens. A l’altra cara de la moneda hi ha Catalunya, que, amb el mateix nombre d’equips, en té a tres lluitant per no descendir.

La potència dels filials del Vila-real i el València, més el fet que el País Valencià no tingui cap representant a la segona divisió, ha provocat que en el grup tercer hagi pujat el nivell, i de valent. Tot i la delicada situació d’entitats com l’Hèrcules, l’Ontinyent i l’Elx, aquests han supeditat la seva supervivència a l’ascens a segona. Per això han destinat recursos a poder ascendir. “La diferència entre els equips catalans i els d’allà és de pressupost. Hi ha equips valencians com ara l’Elx, l’Hèrcules, el Vila-real, el València i l’Alcoià que han posat diners per pujar. Nosaltres, en canvi, maneguem un pressupost mitjà a causa de la nostra realitat”, explica Manolo González, del Badalona, un dels entrenadors més veterans del grup: “I això es veu en la part de davant. Mentre que a nosaltres fer gol ens costa moltes ocasions, ells en una oportunitat o dues ja aconsegueixen marcar”, hi afegeix el tècnic.

Toni Seligrat, entrenador a Xàtiva, Alcoi i a l’Huracán, i també a Lleida i Sabadell diu que la diferència principal són els pressupostos: “Com més sucre posis a una cosa, més dolça et quedarà. Doncs amb el futbol, igual. Com més diners tinguis, més qualitat de producte compres. A Elx tenen 8.000 o 9.000 abonats; imagineu-vos a Sabadell amb tants.” Seligrat també fa una distinció en els terrenys de joc: “L’Ontinyent és un a casa seva i un altre a la Nova Creu Alta. I nosaltres intentem no quedar-nos només amb una identitat, perquè si no amb l’altre futbol perdríem molts partits.”