L’Olot va aconseguir contra el Lleida Esportiu (2-1) el segon triomf del curs. El conjunt garrotxí va suar de valent per assegurar tres punts i trencar la ratxa de nou jornades sense conèixer la victòria. Els olotins van saber patir i retallen a quatre punts la distància respecte a la permanència.

L’aposta de Raúl Garrido va ser clarament de caràcter conservador, i és que, a més de plantejar una línia de tres centrals amb dos carrilers, el mig del camp va formar una caixa de quatre jugadors –Masó i Roger, els més defensius, i Nacho Pérez i un sorprenent i endarrerit Marc Mas en la part més ofensiva–. Això va deixar sol Uri Santos contra els dos centrals lleidatans Trilles i Eneko, una travessa pel desert per a l’atacant olotí, que tot i això va fer anar de bòlit els contrincants amb la seva lluita. En el primer minut, seu va ser el primer xut entre els tres pals, massa tou a les mans de Diego Rivas, que en el 12’ es va empassar un córner servit per Nacho Pérez que es colava a dins.

L’Olot, ordenat i controlant les aproximacions dels de la Terra Ferma, va aprofitar l’estratègia per avançar-se en el marcador gràcies a un gol de Marc Mas. De nou a partir d’un córner, Carles Mas va convertir una rematada amb el cap en una passada al segon pal a l’altre Mas, que no va perdonar, també amb el cap (25’). Els de la Garrotxa van fer el més complicat, com obtenir un avantatge en el marcador, però a casa del pobre l’alegria dura ben poc. Just a la mitja hora, una centrada lateral sense aparent perill va acabar amb un mal rebuig de Ginard que va aprofitar Jorge Félix per empatar, un cop dur a la minvada moral olotina (30’). La primera part va acabar amb una ocasió de Mas després d’intentar una rematada acrobàtica va sortir per poc a fora (40’).