Girona
RICHY ÁLVAREZ
JUGADOR DEL GIRONA EN LES TEMPORADES 2011/17
“Sempre he dit que el Girona no patiria”
“L’equip ha fet un salt de qualitat per competir a primera i el club ha fet una aposta econòmica important i han arribat jugadors de renom”
“De moment, s’ha fet una primera part de la temporada increïble i tant de bo que continuï així per seguir fent somiar l’afició”
El dia del Lugo és el cop més dur que he rebut mai, perquè aquell dia se’m va escapar la possibilitat de jugar a primera
Muniesa m’està sorprenent força, perquè està sent un dels millors jugadors i més regulars fins avui
Ricardo, Richy, Álvarez (Vigo, Pontevedra, 11-09-1984) és un dels noms destacats de l’ascens del Girona a segona A. Sis temporades, 121 partits de lliga (6 gols) i 8 de promoció d’ascens són els números d’un dels pilars de la defensa gironina en la divisió de plata i un líder dins del vestidor. El seu comiat l’estiu passat ho diu tot.
La temporada 2014/15 va començar després d’assolir la permanència en l’últim partit el curs anterior. Arribar als 82 punts els semblava una utopia?
Com que ens havíem salvat de manera tan agònica, l’últim dia contra el Deportivo, la veritat és que quan vam començar la temporada només podíem estar centrats a intentar aconseguir la permanència d’una manera més tranquil·la i sense tants patiments. Després va ser una grata sorpresa veure com vam aconseguir ser un equip molt i molt regular i vam estar sempre en els llocs de dalt. Ningú podia pensar que podríem somiar en l’ascens fins a l’última jornada.
Només aquell partit fatídic contra el Lugo els va apartar de l’ascens. Deu ser el més dur que ha viscut com a futbolista, i a més ho va viure des de la graderia.
Va ser una desgràcia haver de viure el partit des de fora i les llàgrimes d’aquell dia van ser per tots. El cop va ser molt dur, per mi el més dur que he rebut mai, perquè aquell dia se’m va escapar l’oportunitat de jugar a primera divisió, i és que en aquell moment em sentia una peça important de l’equip i si haguéssim pujat estic segur que hauria complert el somni, però allà se’n van anar totes les possibilitats.
Quants cops ha somiat en l’expulsió en el partit anterior a Mallorca?
Des del moment que em va treure la segona targeta groga en el minut 89 ja no vaig parar de donar-hi voltes. Va ser una acció fortuïta, que no em va deixar jugar el partit decisiu, però tampoc sé què hauria passat si hagués jugat perquè l’equip va fer un partit perfecte fins a l’últim minut. Ves a saber, potser si hagués jugat hauríem perdut.
Què feia diferent aquell equip, que semblava una gran família?
Sincerament, en les sis temporades que hi vaig ser, l’ambient al vestidor sempre va ser excel·lent. Primer va ser amb un grup de gent veterana i en aquella temporada va arribar tot un grup de jugadors més joves amb molta ambició. La il·lusió que van portar els nous i aquella unió entre veterania i joventut van ajudar que fos una temporada del tot inoblidable.
Tot i no aconseguir l’ascens aquella temporada, creu que va canviar la història del Girona?
Dos anys abans ja havia començat a canviar amb el primer play-off, però en aquella temporada tothom va començar a creure que era molt possible que el Girona pogués pujar a primera divisió, fins i tot des de dins del club. A partir d’allà es va escalar un graó més i al final tothom s’ho va acabar creient fins que va ser així.
De tota manera, s’esperava que el paper de l’equip a primera seria tant i tant bo?
Jo sempre he dit que el Girona no seria un equip que patiria per salvar-se. Encara queda molt, però de moment s’ha fet una primera part de la temporada increïble i tant de bo que continuï així per seguir fent somiar l’afició. A mi no em sorprèn perquè sé com és l’equip, i els que segueixen de l’any passat coneixen perfectament el sistema i era clar que podien rendir bé. A més, els que han vingut nous s’han adaptat molt ràpidament al sistema de joc.
Vostè va compartir vestidor amb molts dels que ara estan sent jugadors importants, però el sorprèn el seu rendiment?
Ha estat clau el salt de qualitat que ha fet l’equip per competir a primera. El club ha fet una aposta econòmica important i ara han arribat jugadors de renom. És important perquè quan s’estava a segona A també es van fer esforços i van sortir bé perquè tots els jugadors sabien a què venien. Ara crec que ha sortit molt bé perquè els que ja són veterans dins l’equip crec que han aconseguir fer una unió amb els nous molt similar a la de l’any a què em referia abans i s’ha creat un grup espectacular.
Sap perfectament què vol dir jugar de central al Girona. Què li semblen els que han arribat ara: Bernardo, Muniesa i Timor, a qui ja coneixia bé?
Contra Muniesa hi havia jugat quan estava al Barça B i l’havia vist sempre amb un sistema de quatre defenses i ara jugant amb tres la veritat és que m’està sorprenent força perquè està sent un dels millors i més regulars fins avui. Bernardo també s’està adaptant bé a la posició de l’eix de la defensa i a Timor, ja el coneixem, per mi sempre ha estat un gran migcampista i és un jugador tan complet que es pot adaptar a qualsevol posició.
Un altre nom destacat és el de Stuani. Com a central veu alguna manera d’aconseguir frenar-lo?
Està en un estat de forma impressionant. És un jugador que està de tornada en la lliga espanyola i semblava que no havia de tenir aquest rendiment, però tal com està ara és molt complicat per a un defensa aturar-lo perquè d’esquena juga molt bé, de cap és espectacular i es baralla amb tothom com si tingués 18 anys i s’hagués de menjar el món. Amb el que està fent pel Girona ara està demostrant que ve amb ganes de fer alguna cosa gran i se li agraeix.
Veu la permanència encarrilada?
Jo soc dels que sempre diu que s’han de tenir els peus a terra i no avançar-se. El que s’ha de fer és seguir treballant com fins ara i oblidar el partit de l’Eibar per poder tornar de les vacances amb la màxima tensió i mentalitat competitiva. S’ha d’encarar la segona part de la temporada amb força fins que se certifiqui matemàticament una salvació que seria històrica.
I veu el Girona a primera durant molts anys?
Sí, perquè tothom sap qui hi ha al darrere i és important que els que el dirigeixen ara coneguin bé el món del futbol i se sàpiguen moure bé. Crec que és molt important per al club. Tots sabem que ho estan fent molt bé i els resultats ho demostren.
En l’aspecte personal, se sent orgullós que la filosofia que vostè va ajudar a implantar des de dins del camp sigui la que ara manté l’equip a primera?
Qui em coneix sap que no ho puc gaudir igual si no soc dins del terreny de joc. Crec que s’ha de saber diferenciar. Jo vaig intentar fer-ho de la millor manera possible les sis temporades que he estat al club i he aportat el màxim que he pogut. Quan em vaig acomiadar del club i de l’afició també ho vaig poder fer amb el cap ben alt, perquè va ser després d’aconseguir el que tota la ciutat i el club volien, que era ser de primera. Jo no he pogut jugar a primera, però com a mínim el club de la meva vida sí que hi pot ser.
A Vigo retirat a contracor
Amb 33 anys fets al mes de setembre, Richy ha hagut de viure una de les cares fosques del futbol, les lesions. El central gallec té una lesió crònica al genoll que el va obligar a penjar les botes a l’estiu després d’acomiadar-se del Girona, on la temporada passada només va poder trepitjar la gespa cinc minuts el dia en què l’equip va aconseguir l’ascens contra el Saragossa. Ara li toca viure el futbol des de fora, però l’adaptació no és fàcil. “Sempre que he pogut he anat al camp, però també és veritat que no m’ho passo gaire bé. No soc capaç de gaudir del futbol tot el possible perquè sé que no hi puc jugar més i acostumar-m’hi és molt difícil, però veure els companys és una alegria”, explica Richy, que ha aprofitat per tornar a Vigo, la seva ciutat natal, on està rodejat de la seva família. Una de les seves distraccions avui dia és estudiar anglès per poder viatjar, però no descarta iniciar algun projecte en el futur.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024