Futbol.CAT Reus

Continuïtat matisada

Reus. López Garai tenia tot un repte amb el debut com a tècnic substituint Natxo González i ha respost amb nota, tot i que sense el salt de nivell desitjat i amb les estadístiques tacades pels últims partits

No ho tenia fàcil Aritz López Garai quan el mes de juny passat va acceptar el repte de penjar les botes i debutar com a entrenador en substitució de Natxo González al Reus. Era tot un repte rellevar un dels millors entrenadors de la història de l’equip roig-i-negre i superar el llistó que va deixar el tècnic de Vitòria en la primera temporada del Reus a segona A, que va completar amb l’onzena posició final després d’haver sigut l’equip revelació en la primera volta i d’haver-se-li fet més llarga la segona. S’ha de tenir en compte, a més, que per als nouvinguts sempre és més complicada la segona temporada, quan es perd la inèrcia de l’ascens i el factor sorpresa. Per afegir-hi una mica més de pressió, el club, ambiciós, es va marcar l’objectiu de millorar la classificació del curs passat i aspirar a lluitar per les primeres posicions.

Amb tot, Aritz López Garai ha aconseguit mantenir els senyals d’identitat –solidesa i competitivitat– i li ha donat personalitat pròpia, amb un mig del camp de tres futbolistes –complementat amb dos extrems i un punta–, a diferència del doble pivot que sol utilitzar Natxo González. Així, el Reus s’ha mantingut com un equip difícil de derrotar, però no ha pogut solucionar el seu gran problema a segona A, les estadístiques ofensives –menys d’un gol per partit, com la temporada passada–, un fet que, sumat a l’excés d’empats, no ha permès a l’equip de López Garai acostar-se a la zona alta. De fet, els tres últims partits, amb només un punt, cap gol a favor i vuit en contra, han espatllat les estadístiques (la diferència entre gols marcats i rebuts és de -9, quan fa un any era de +1) i això ha fet que l’equip tanqui l’any més a prop de la zona de descens (a cinc punts) que de la fase d’ascens (a nou). Les sensacions són, probablement, més bones del que diuen les xifres.

El dibuix tàctic de López Garai, amb un mig del camp equilibrat i amb arribada, i una idea basada en el futbol de combinació, està pensat per millorar en atac, però costa trobar efectivitat. Garai és més partidari que Natxo González dels canvis durant el partit, sobretot si cal una reacció i cal introduir un mitjapunta més clar o un segon davanter. Si les coses no van bé, al de Barakaldo no li fa res assumir la culpa i fer autocrítica.

GESTIÓ DE L’EQUIP

Té futbolistes intocables, però ha donat minuts a tothom fins on les lesions han permès

EL DIBUIX TÀCTIC

Juga amb tres migcampistes, dos extrems i un punta, però ho varia quan convé

BONA IMATGE

Les sensacions de l’equip, ara catorzè, són més positives del que diuen les xifres
Natxo González (2016/17) Aritz López Garai (2017/18)
GLOBAL: 1,35 Punts per partit 1,25 0,85 Gols marcats per partit 0,65 0,80 Gols rebuts per partit 1,10 JORNADA 20: 10è Classificació 14è 27 Punts 25 7 Victòries 5 6 Empats 10 7 Derrotes 5 17 Gols a favor 13 16 Gols en contra 22

Cinc jugadors fixos i cap de marginat

Edgar Badia a la porteria, Jesús Olmo i Pichu Atienza a l’eix de la defensa, Jorge Miramón al lateral dret i Gus Ledes al mig del camp. Són els cinc futbolistes intocables fins ara per a Aritz López Garai, que, malgrat això, ha intentat repartir els minuts. Les lesions, un dels principals maldecaps del tècnic basc en la primera volta, han fet que tots els futbolistes hagin tingut oportunitats. Quan hi ha hagut jornades intersetmanals, López Garai ha fet rotacions, sobretot al mig del camp, a les bandes i a la davantera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.