No ho tenia fàcil Aritz López Garai quan el mes de juny passat va acceptar el repte de penjar les botes i debutar com a entrenador en substitució de Natxo González al Reus. Era tot un repte rellevar un dels millors entrenadors de la història de l’equip roig-i-negre i superar el llistó que va deixar el tècnic de Vitòria en la primera temporada del Reus a segona A, que va completar amb l’onzena posició final després d’haver sigut l’equip revelació en la primera volta i d’haver-se-li fet més llarga la segona. S’ha de tenir en compte, a més, que per als nouvinguts sempre és més complicada la segona temporada, quan es perd la inèrcia de l’ascens i el factor sorpresa. Per afegir-hi una mica més de pressió, el club, ambiciós, es va marcar l’objectiu de millorar la classificació del curs passat i aspirar a lluitar per les primeres posicions.

Amb tot, Aritz López Garai ha aconseguit mantenir els senyals d’identitat –solidesa i competitivitat– i li ha donat personalitat pròpia, amb un mig del camp de tres futbolistes –complementat amb dos extrems i un punta–, a diferència del doble pivot que sol utilitzar Natxo González. Així, el Reus s’ha mantingut com un equip difícil de derrotar, però no ha pogut solucionar el seu gran problema a segona A, les estadístiques ofensives –menys d’un gol per partit, com la temporada passada–, un fet que, sumat a l’excés d’empats, no ha permès a l’equip de López Garai acostar-se a la zona alta. De fet, els tres últims partits, amb només un punt, cap gol a favor i vuit en contra, han espatllat les estadístiques (la diferència entre gols marcats i rebuts és de -9, quan fa un any era de +1) i això ha fet que l’equip tanqui l’any més a prop de la zona de descens (a cinc punts) que de la fase d’ascens (a nou). Les sensacions són, probablement, més bones del que diuen les xifres.

El dibuix tàctic de López Garai, amb un mig del camp equilibrat i amb arribada, i una idea basada en el futbol de combinació, està pensat per millorar en atac, però costa trobar efectivitat. Garai és més partidari que Natxo González dels canvis durant el partit, sobretot si cal una reacció i cal introduir un mitjapunta més clar o un segon davanter. Si les coses no van bé, al de Barakaldo no li fa res assumir la culpa i fer autocrítica.