Girona

Resum del 2017

Girona FC

Montilivi obre la porta de l’elit

El Girona viu un 2017 de somni gràcies al seu primer ascens a primera divisió, que el situa en una dimensió nova i plena d’expectatives

L’excel·lent arrencada de l’equip, amb el mateix patró que Machín feia rendir a segona, permet treballar amb confiança a un club disposat a créixer molt a tots els nivells

El 2017 ha estat l’any del Girona FC. El club blanc-i-vermell, fundat el 1930, havia fet un pas endavant arran de l’arribada a la Lliga de Futbol Professional (2008) i havia resistit i superat moments crítics en la categoria de plata, fins que va començar a lluitar per pujar a primera. No hi havia manera. Amb Rubi, el 2013, l’equip ho va intentar fins al final, sense premi. I ja amb Pablo Machín, el Girona es va acostar molt i molt al somni, però sempre se li entravessava. El 2015 el Lugo va frustrar la temporada dels 82 punts. L’any següent, tot preparat per celebrar l’ascens a Montilivi, però va ser l’Osasuna qui va marxar feliç. Entossudit a superar obstacles i fantasmes del passat, el Girona no va defallir i, guiat sempre per Pablo Machín i el seu peculiar patró de joc, va acabar trobant un premi majúscul. L’ascens a primera divisió resolia el dèficit històric de representació gironina a l’elit del futbol estatal i tornava a situar un tercer club català en la màxima categoria. El 4 de juny del 2017, després d’un empat sense gols ni emoció contra el Saragossa, el Girona va tocar el cel.

El Girona va començar el 2017 en zona d’ascens directe a primera, en segon lloc, darrere d’un Llevant intractable, i ja no se’n va moure. Va tenir fases molt productives –vuit victòries en les deu primeres jornades del 2017– i també alguna encallada –tres derrotes seguides– fins que, ja en la recta final, es va dedicar a administrar l’avantatge. Va tenir l’oportunitat de celebrar l’ascens a Tarragona, en l’antepenúltima jornada, però el Nàstic li va capgirar un 0-1 en la segona part. El 4 de juny, el Girona i el Saragossa s’enfrontaven sabent que l’empat –els aragonesos no estaven del tot tranquils– els deixava la feina feta. Va passar el més previsible, i Montilivi va esclatar. La festa ja va ser grossa a l’estadi, però per a l’endemà n’hi havia de reservada una de grossa a la ciutat, que s’hi va abocar.

L’arribada a primera divisió situa en una altra dimensió el Girona, que amb l’arribada dels nous propietaris –Ferran Soriano, a través de City Football Group, i Pere Guardiola tenen a mitges el control absolut del club– ha accentuat l’ambició. La clau de volta és la permanència, i en aquest sentit el rendiment que ha ofert l’equip ha injectat tranquil·litat i confiança al club. Pablo Machín, que debutava com a primer entrenador en la màxima categoria, ha confiat molt en el bloc de l’ascens, i la imatge i la competitivitat que ha ofert l’equip des del primer dia, el de l’estrena contra l’Atlético de Madrid, han estat molt convincents. A Montilivi, que també ha notat els efectes del creixement amb la instal·lació de dues grades supletòries, una afició enganxada de seguida ha gaudit de valent amb l’equip, amb episodis tan destacats com la victòria contra el Real Madrid per Sant Narcís (2-1). Jugadors com Pere Pons, Àlex Granell, Maffeo, Borja García i Portu, que ja destacaven a segona A, han ofert un nivell molt alt també a primera, en un equip que juga de memòria i al qual s’ha adaptat meravellosament Cristhian Stuani. Muniesa i Bernardo també han mostrat un bon to, però a la majoria de fitxatges els ha estat impossible tenir protagonisme i continuïtat.

El Girona va tancar el 2017 amb vuit punts de marge respecte a la zona de descens a segona A. L’últim acte abans del parèntesi de Nadal, però, no va ser al terreny de joc sinó a la junta general d’accionistes, que va aprovar un pressupost rècord de 44,5 milions d’euros, la millor demostració del canvi d’escenari que ha viscut l’entitat amb l’arribada a l’elit. El club, que té 9.286 abonats, ha canviat el consell d’administració –format per persones de confiança dels nous amos– i té al cap un projecte a llarg termini molt ambiciós, amb la idea expressada de convertir-se en el segon club de Catalunya. Ampliar encara més l’estadi de Montilivi –pendent de rebre la concessió d’ús per part de l’Ajuntament– i construir l’anhelada ciutat esportiva –com a solució provisional, li estan acabant de construir uns camps al PGA de Caldes– són reptes del club presidit per Delfí Geli. Perquè el creixement sigui progressiu i sense entrebancs, farà falta que l’equip continuï carburant bé i s’asseguri la permanència en el primer curs a dalt de tot.

3
fases
d’ascens a primera –una amb Rubi i dues amb Machín– abans de pujar havia disputat el Girona des del 2013
10
temporades
seguides sense tres catalans a primera. L’últim cop va ser amb el Nàstic (2006/07), que s’afegia al Barça i l’Espanyol
60
punts
de 120 possibles ha acumulat el Girona el 2017: 37 de 69 a segona A i 23 de 51 a primera
162
partits
de Machín amb el Girona, amb 75 victòries, 43 empats i 44 derrotes
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)