Bé, era de suposar, perquè són grans professionals tal com m’han demostrat des que estic amb ells. L’equip és conscient que vam perdre una bona oportunitat d’anar de vacances tranquils després de perdre contra l’Osca, però no va poder ser i ara tenim dues oportunitats [contra el Rayo i el partit pendent contra l’Osasuna] per acabar la primera volta amb la meitat dels punts que fan falta per a la salvació.

Ja fa tres mesos que treballem junts i l’equip m’ha demostrat que és competitiu. El que passa és que hi ha hagut tres partits que ens han fet dubtar, que ens han deixat amb una sensació de no ser un equip ben armat del tot, quan no és la realitat i en la majoria de partits hem estat bé.

Sí, i el primer que s’ha de fer és donar confiança al futbolista, fer-li veure que, tot i que és una situació complexa, té capacitat de revertir-la. I l’equip ha donat mostres que no hauria de passar dificultats. Però hi ha hagut partits en què estàvem a punt d’allunyar-nos de sota, ens han generat ansietat i se’ns han escapat. L’estat mental repercuteix molt en una categoria tan igualada i en una situació com la nostra el jugador està més cohibit, no es deixa anar.

Hem de tenir clar que tenim punts forts que podem aprofitar i febleses, com tots els equips, i hem de jugar de la manera que ens permeti aconseguir el màxim rendiment. M’agradaria que l’equip jugués defensivament com ho vam fer contra el Valladolid, i en atac com contra el Numància en la segona part, o amb la capacitat de contraatacar del dia del Còrdova. És a dir, no es tracta de cenyir-te a un guió, sinó de tenir la capacitat de jugar en molts estils en un mateix partit, que és el que dona possibilitats de guanyar. Què passa? Que ho fem per parts. Quan l’equip té joc, encaixem gols. Quan no en rebem, no tenim joc. No aconseguim que tot el que busquem es plasmi d’una vegada. Busquem els dos o tres partits complets seguits en què l’equip desenvolupi tot el joc que té i es consolidi.

Sí, perquè volem agradar a la nostra afició i no ho acabem d’aconseguir. Quan vaig arribar vam guanyar dos partits seguits a casa, contra l’Albacete i el Granada, i la sensació era que podíem agafar una bona dinàmica, però la derrota contra l’Alcorcón ens va descol·locar i en algun altre partit vam merèixer millor resultat, però els petits detalls ens van fer mal.

Per l’experiència que tinc sabem que cal mantenir la calma, perquè amb el treball que estem fent i serenor, la ratxa que tots els equips agafen arribarà. Esperem tenir-la aviat i que els jugadors es puguin deixar anar i donin més de si, però fins que no arribi hem de lluitar amb tot per arrencar punts on sigui i com sigui. No estem en l’escaló dels grans de la categoria, però fent bé les coses, no som inferiors a ningú i podem lluitar amb qualsevol. Es tracta de convèncer-nos i que els mals resultats no ens pesin tant.

Sempre s’intenta millorar; en tots els clubs hi ha dèficits, lesions, dinàmiques... El que em dol és no haver aconseguit quatre o cinc punts més amb els que érem, perquè ho hem merescut i n’hem tingut la capacitat, tot i que encara que haguéssim tingut aquests punts de més la secretaria tècnica hauria buscat igualment millorar la plantilla. Tot el que vingui que aporti coses i ens faci fer un pas més; és bo per a l’equip.

Sí, perquè crec que el treball que estem fent donarà fruit, que arribaran dos o tres partits complets seguits, independentment dels rivals, ja que fins ara hem fet bons partits contra equips de dalt. Veig els jugadors molt implicats, hi creuen i posen en pràctica els plantejaments dels partits. Intentem ser forts en atac i en defensa, tenir un bon joc, una bona pressió, un bon replegament...