Girona

RENÉ ROMÁN

JUGADOR DEL GIRONA EN LA TEMPORADA 2016/17

“L’ascens és el millor que m’ha passat”

“La temporada que està fent l’equip és espectacular i em fa certa enveja no ser-hi, però me n’alegro molt perquè al Girona hi he deixat molts amics”

“L’any passat va anar tot lligat i el que vam viure no es pot pagar amb res. L’ascens va ser merescut i ens quedarà per sempre més”

El Girona s’ha adaptat molt ràpid a primera divisió. M’ha sorprès molt, no m’esperava que ho fessin tan bé
Ara em toca viure la primera des de la distància, miro tots els partits del Girona per la televisió
Bounou ha sabut esperar el seu moment i ara ho està aprofitant. En el dia d’avui està oferint un bon nivell
La celebració de l’ascens va ser de Champions. No es pot demanar més, tot va estar a l’altura del que es va aconseguir

Titular indiscutible a l’Almeria aquesta temporada a segona A, René Román (15/12/1983, El Bosque, Cadis) encara té ben present l’ascens a primera divisió aconseguit el curs passat amb el Girona. Tot i que finalment no es va poder quedar a Montilivi, el porter gadità guarda un grat record del seu pas pel club i segueix l’actualitat del Girona com un aficionat més.

Va deixar el Girona a l’estiu, però m’imagino que continua pendent de la trajectòria de l’equip.
I tant que el segueixo, miro tots els partits del Girona per la televisió.
El sorprèn el gran rendiment del Girona en la seva estrena a l’elit?
Sincerament sí, tenia esperança que fessin les coses bé, però no esperava que tant. L’equip s’ha adaptat molt ràpid a les exigències de la categoria, m’ha sorprès molt.
L’equip ha mantingut gran part del bloc del curs passat. És aquesta una de les claus?
És un aspecte molt important, perquè el mister tenia un sistema i un estil de joc definit i era important mantenir un bloc de jugadors que ja estiguessin acostumats a jugar d’aquesta manera. Crec que ha estat una de les claus, juntament amb encertar-la amb el davanter gol de l’equip, i és que Stuani està fent una temporada espectacular.
El Girona ha estat capaç de guanyar fins i tot el Real Madrid. Jugar sense complexos també els fa més forts com a equip.
Sí, veig l’equip molt segur, amb les idees clares. Que els resultats vagin acompanyant també fa que el Girona jugui sense complexos i en tots els partits va a buscar la victòria.
Ha notat gaires canvis en l’equip respecte al del curs passat?
En línies generals la proposta de joc de l’equip és la mateixa, però s’ha millorat quant al nivell d’intensitat que la primera divisió requereix. Al principi al Girona li costava ser més sòlid a les dues àrees, però ho ha solucionat amb el pas de les jornades.
Somiar amb Europa és massa agosarat?
Això és molt seriós; sí que la salvació està més o menys encarrilada, tot i que encara falta molt, però la línia a seguir està molt definida i crec que l’equip senzillament ha d’anar partit a partit sense complexos com està fent fins ara, tant a casa com a fora. Han demostrat de sobres que poden guanyar en qualsevol camp de primera divisió.
Yassine Bounou s’ha consolidat com el porter titular. El veu amb condicions d’estar molts anys a la primera divisió?
Sí, he parlat un parell de vegades amb ell, ha sabut esperar el seu moment i ara ho està aprofitant. L’equip també ha guanyat en solidesa defensiva i això sempre és bo, i Bounou en el dia d’avui està oferint un bon nivell.
Vostè va jugar només un any al Girona, però l’experiència devia ser inoblidable, no?
I tant, el que vam viure la temporada passada no es pot pagar amb res i és una cosa que ens quedarà per sempre més.
L’ascens amb el Girona és el millor que ha viscut com a futbolista?
Sí, va ser molt gran, era molt difícil pujar a primera divisió i ho vam aconseguir. Va ser un any en el qual vam tenir els nostres alts i baixos, però tot va anar més o menys rodat i vam disfrutar moltíssim, sobretot amb el final. Va ser un ascens molt merescut, sobretot per a molta gent que feia molts anys que era al club.
En aquell equip s’intuïa que hi havia molta química dins del vestidor.
Sí, hi havia un molt bon vestidor i aquesta també va ser una de les claus, l’ambient que hi havia. En els moments més fotuts vam saber estar units.
La celebració de l’ascens va ser espectacular.
I tant, va ser una celebració de Champions League, no es podia demanar més. Tot va estar a l’altura del que es va aconseguir, és un record que guardarem sempre.
Al final no es va poder quedar al Girona a primera divisió. Li devia quedar una bona espina clavada.
Sí que és una espina clavada, però el futbol és així i era una decisió que no depenia només de mi. Em va tocar anar a un altre equip i ara em toca disfrutar de la primera divisió des de la distància.
Tot i així, suposo que es veia amb prou nivell per continuar, no?
La meva idea era aquesta, però no decidia jo. Ara estic a l’Almeria i estic molt a gust i content, les coses m’estan anant bé des del punt de vista personal, tot i que a l’equip li està costant una mica. Evidentment que m’hauria agradat estar a primera divisió perquè és el que tot jugador vol des de sempre, i vaig tenir l’oportunitat, però al final no es va donar. S’ha de seguir intentant.
Va jugar 21 partits de lliga, que no està gens malament, però potser el va perjudicar no acabar el campionat de titular.
La temporada va anar així, el mister va repartir els minuts entre Bounou i jo. Si he de fer una valoració general de tot, la veritat és que estic satisfet del curs passat.
Entre l’ascens de la temporada passada i els dos anys anteriors al Llagostera, m’imagino que s’emporta bons records de Girona.
I tant, a Girona hi deixo molts amics i gent que aprecio molt, me n’alegro molt del que estan vivint perquè és molt merescut. La temporada que està fent l’equip és espectacular i em fa certa enveja no ser-hi, però me n’alegro molt perquè, com deia, al club hi ha gent que aprecio molt.
Va fitxar per l’Almeria. Què el va fer decidir?
Va ser tot una mica difícil, perquè vaig haver de rescindir el contracte amb el Girona i en aquell moment tampoc tenia moltes opcions sobre la taula. Al final el fet d’estar una mica més a prop de casa hi va ajudar, i fitxava per un club important a segona A. Tot i així, vaig venir a l’Almeria amb uns objectius i en el dia d’avui ens està costant arrencar i sortir de la zona baixa de la taula, però encara som a temps de solucionar-ho i fer un any bonic.
Com bé diu, la posició de l’Almeria en la taula no s’adequa als objectius del club, que són jugar el ‘play-off’ d’ascens. Ho veu factible encara?
De vegades les coses no surten com es vol i haurem de lluitar molt. Amb el nou mister l’equip ha canviat la dinàmica i volem anar cap amunt.
Quins plans de futur té René Román?
No sé què té pensat per a mi el futbol d’ara endavant, visc temporada a temporada i ja veurem com anirà el futur. Crec que encara em queden uns quants anys, em cuido i faig les coses de la millor manera possible per seguir millorant.

Titular indiscutible a l’Almeria

Un cop rescindit el contracte amb el Girona, René va acceptar la proposta de l’Almeria per continuar a segona divisió A amb un contracte de dos anys. Fins ara el porter gadità, de 34 anys, s’ha convertit en titular indiscutible al conjunt andalús, on ha disputat tots els minuts de les primeres 20 jornades de lliga. Tot i així, l’Almeria, a priori un equip cridat a lluitar a la part alta de la taula, s’ha mostrat molt irregular i és més a prop del descens que no pas dels primers llocs de la classificació. Per intentar redreçar el rumb la direcció esportiva de l’Almeria va decidir canviar de tècnic i va apostar per Lucas Alcaraz en detriment de Luis Miguel Ramis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)