Amb deu titularitats en les tretze primeres jornades, Aday Benítez va guanyar inicialment la partida a Johan Mojica i, per descomptat, a Carles Planas en la lluita per fer-se amb el lloc al carril esquerre. Les coses, però, van fer un gir a partir de l’últim partit de novembre, al camp del Betis quan Aday va ser substituït en el minut 64 amb 0-1. Al de Sentmenat se li va veure a la cara i en els gestos que el canvi no li va agradar. “El jugador, quan el canvien, sempre pensa que és injust o que no li toca sortir del camp. I en calent, penses el que no has de pensar.” Sigui per l’enfadament o perquè Mojica ha respost quan l’ha substituït, el cas és que Aday ja no ha estat titular en cap dels quatre partits del desembre i la seva presència al camp ha estat testimonial: un minut contra l’Alavés, un al camp de l’Espanyol, cinc contra el Getafe i 32 a Ipurua, ja amb 3-1 en el marcador. “Des del camp del Betis que no he tornat a jugar estones llargues. Es una cosa que com a futbolista et fa mal i, personalment, m’ha fastiguejat. Però també tinc clar que l’únic que pot revertir aquesta situació soc jo mateix”, afirma.

És possible que el retard de Mojica en el retorn als entrenaments provoqui canvis. I que el càstig canviï de futbolista. “No. Jo vull jugar pels meus mèrits, no pas perquè li passi res a cap company. A més, també hi ha en Carles [Planas]. Tots treballem al màxim en els entrenaments per guanyar-nos la confiança del mister.” Curiosament, les últimes irrupcions a la gespa d’Aday han estat com a mitja punta. “Va ser la meva posició durant molts anys, però en aquest lloc hi ha molt bons jugadors al Girona i em veig més al carril. De tota manera, si cal jugar de davanter centre també ho faré”, afirma.