Era el minut 94 i el Nàstic patia perquè no se li escapés un empat que el Rayo acabava d’aconseguir en una pena màxima. Hi havia un 2-2 al marcador i feia la sensació que el punt era ben bo. Però tot pot millorar amb un gol. Llavors va aparèixer Manu Barreiro, que ja havia fet l’1-2, i va etzibar una rematada impecable de cap que va anar a parar al fons de la xarxa. Eufòria. Festa grossa a Vallecas. Després de dues derrotes seguides, el Nàstic començava l’any amb una victòria oxigenadora. Difícil demanar res més.

El partit va començar de la millor manera per al Nàstic, que, en la primera aproximació, ja va celebrar un gol. Tete Morente, que va ser un maldecap per a la defensa els primers minuts del duel, va assistir Maikel Mesa des del carril esquerre, i el mig canari va etzibar un xut ras i ajustat al pal impossible d’aturar per a Alberto. El gol en el minut 4 va deixar mig estabornit el Rayo i el Nàstic va aprofitar-ho per continuar pressionant. Sense encert, això sí. A poc a poc, els de casa van anar espolsant-se la sorpresa que havia suposat el 0-1 i van començar a pressionar els de Tarragona amb tota l’artilleria, que no és poca. Així, en el 23, Embarba va establir l’empat amb una canonada des de la frontal que va agafar Dimitrievski relliscant. El porter macedoni, en tot cas, seria salvador cinc minuts després, enviant a córner un altre xut d’Embarba. Tot i l’empat i aquesta ocasió, el Nàstic no es va diluir i també va buscar un gol que arribaria en el 33. Després d’avisar en una falta, Barreiro va sorprendre tothom i va connectar amb el cap una centrada perfecta de Juan Muñiz. Una altra alegria que hagués pogut durar poc si, tot just després, Raúl de Tomás no hagués xutat fora un penal comès per Juan Muñiz. Abans del descans, encara va haver-hi temps perquè Barreiro estigués a punt de marcar el tercer gol grana. Malauradament, la seva vaselina davant del porter va marxar massa alta.