El millor inici

Machín va aparcar el 3-4-2-1 i va fer una mena de 3-3-2-2, amb Timor alineat amb els carrilers i Granell i Pere Pons un pèl més endavant. El Girona no només es va trobar molt còmode sobre la gespa, sinó que va amenaçar amb el 0-1 (Juanpe) abans que Portu trobés les xarxes de la porteria de Neto. A Ipurúa, al minut 8 el Girona ja perdia per 2-0 i ahir a Mestalla guanyava 0-1. Res a veure. I tot i que el València va reaccionar, si Stuani hagués saltat un parell de centímetres més o hagués enviat la pilota un pam més avall, el 0-2 s’hauria pogut convertir en una muntanya per als valencians.

El València espanta

Els locals van explotar les bandes tant com van poder. Guedes va començar a empetitir Maffeo per l’esquerra i Andreas Pereira va tenir alguna dificultat més amb Mojica per la dreta. El colombià va fer un partit sensacional en atac –l’acció individual que va acabar amb l’assistència del gol de Portu va ser sideral– i més que correcte en defensa tot i estar amb una groga des del minut 15.

El València va trobar petroli d’una cavalcada de Guedes que Ramalho va desviar cap a les xarxes de la seva porteria. L’1-1 va activar Mestalla i va hiperactivar el València, que a partir d’aquell moment va fer tot el que va voler amb el Girona menys clavar-li el cop de gràcia. Parejo distribuïa i el Girona intentava tapar les fissures i no se’n sortia. La pilota als peus a l’equip de Machín li durava dècimes de segon. El València va tenir quatre arribades ben clares i va reclamar un penal de Bounou que, per sort, Borbalán no va veure.

L’1-1 era una bona notícia per al Girona a la mitja part, però el descans no va servir ni de temps mort, tot i que Machín ja se la va jugar d’entrada amb Borja García sabent que la millora del Girona requeria tenir una millor conservació de pilota. Maffeo va trigar un minut a fer un penal absurd sobre Gayá. El carriler, que va acabar essent substituït per Aday, fa setmanes que és una ombra d’aquell Maffeo intens i incisiu que va començar el curs i a qui ja tothom veia l’any que ve al City.

Amb 2-1, el Girona va començar altre cop a mirar la porteria de Neto, però el València també es va trobar com un peix dins l’aigua al contraatac. Que el partit es trenqués, això li anava millor al Girona. Però el 3-1 va estar a prop moltes vegades. També el porter local va salvar el 2-2 primer a Mojica i després a Stuani, que va rematar impecablement una centrada de Portu, que va fer una primera part descomunal però va desaparèixer en la segona.

Qui ni tan sols va aparèixer va ser Marlos, tot i disposar ahir d’una vintena de minuts. Va entrar per Mojica (el millor del partit) i això va provocar que Aday passés al carril esquerre i Portu al dret. El València, però, va controlar de meravella els últims minuts de partit, en què el Girona ni tan sols va estar fi a pilota parada (Borja García no va precisar ni una sola falta indirecta). També els tres d’afegit, en què el Girona se’ls va passar perseguint ombres i els va jugar sencers a la seva parcel·la, sense cap possibilitat de trobar cap regal d’última hora amb accions a la desesperada.