Girona

JOHAN MOJICA

CARRILER DEL GIRONA FC

“He intensificat el treball defensiu”

“Soc un futbolista de llarg recorregut, de banderí a banderí, i tenir tants metres al davant em va perfecte”

“Al vestidor som molt bons companys i al camp la competència és alta, cosa que ens ajuda a nosaltres i a l’equip”

Espero no moure’m ja de primera. Ja he passat de llarg la segona A: vaig ser un dels millors el 2015 i també tinc un ascens
Vaig debutar a Espanya amb Jémez d’entrenador. És un tècnic molt complet que traurà molt de suc a Las Palmas
Podem despenjar Las Palmas a 15 punts. És un partit molt similar al de l’Alavés i cal haver après aquella lliçó
La nacionalització és a prop. Per a mi és molt important poder jugar a Europa sense ocupar plaça d’extracomunitari
El meu somni és jugar el mundial de Rússia. He pujat de nivell i puc aportar coses. Espero ser al març a la preselecció
El seleccionador segur que segueix el Girona. Hi ha tres colombians en un mateix equip de la millor lliga del món

Propietat del Rayo Vallecano fins al 2018, Johan Mojica (Cali, 21 d’agost de 1992) ha jugat ja més partits de lliga amb el Girona (25) i el Valladolid (64) que no pas amb el club que té els seus drets des de l’estiu del 2014 (18). A Montilivi ha tingut l’oportunitat de debutar a primera i ja no només no té la intenció de tornar a plata, sinó que també se sent amb possibilitats de jugar el mundial amb Colòmbia. Mojica, que respon al nom de Johan en homenatge a Cruyff –“era un futbolista que als meus pares els agradava molt”–, confia a tenir també ben aviat la nacionalitat espanyola.

Al camp del València va fer la centrada del 0-1 a Portu. Va ser la seva quarta assistència del curs. Satisfet?
Sí. Molt feliç en l’apartat individual pel protagonisme en els últims partits i pel rendiment, tant el defensiu com l’ofensiu. Espero seguir aportant a l’equip en aquests dos aspectes i que puguem tornar ben aviat a la bona dinàmica de resultats.
Ha revertit la situació amb Aday. Ell va començar la lliga de titular. Ara ho és vostè...
És una competència sana. Aday és molt bon jugador. Va aprofitar l’oportunitat quan la va tenir. I quan me l’han donat a mi també he fet el mateix.
Totes les demarcacions estan doblades, però la del carril esquerre, amb Planas, està triplicada. És el lloc amb més competència de la plantilla?
Sí, tot i que també és una de les posicions de més exigència física. Cada un de nosaltres dona el màxim i això ens ajuda a tots i, per descomptat, a l’equip. I al vestidor som molt bons companys. Ara estic jugant jo i espero tenir continuïtat, però quan hagi de jugar algú altre també es garantia de molt bon rendiment.
Tot i que hi ha tres esquerrans, als carrils només hi ha quatre peces. S’han d’apuntalar?
Penso que hem demostrat que tenim nivell suficient, però el tema de fitxatges, a mi se m’escapa. No depèn dels que estem sobre la gespa, sinó que són temes administratius, de despatx.
Què ha hagut de millorar perquè Machín confiï tant amb vostè?
He escoltat molt les consignes del mister. Al futbol espanyol ja em coneixien molt ofensivament, però he hagut d’intensificar el treball defensiu. Crec que m’hi he aplicat molt en els entrenaments, i quan el profe m’ha posat, he complert. La prioritat aquí és que primer es defensa i després s’ataca.
Vostè era més lateral que no pas carriler...
Sí. Abans de venir a Europa jugava de lateral, tot i que al Deportivo Cali també havia jugat de mitjapunta. Al Rayo sempre he estat més lateral esquerre, però ara que jugo com aquell qui diu de banderí a banderí, em conec molt bé la banda. Soc un jugador de llarg recorregut i tenir tants metres em va perfecte.
Vostè, Aday i Maffeo estan tots advertits de suspensió. Si veuen la cinquena en el mateix partit, la trencadissa és forta. Això els pot condicionar?
No. I confio que aquesta coincidència no es donarà, tot i que som tres futbolistes que competim molt al límit en una posició que en tot moment has de donar el 100%. No som tampoc jugadors de fer moltes faltes ni jugarem pensant en no veure una groga, sinó de fer bé altres tasques que són molt més importants per a l’equip.
Es va perdre el primer entrenament de l’any. Temia que també perdés la titularitat?
No. No vaig poder assistir a la sessió del matí, però a la tarda ja estava amb el grup. Hi va haver una afectació al vol, però res important.
Han perdut els dos últims partits, a Ipurua i a Mestalla. Tot i que a València van mostrar una imatge millor, hi ha motius per preocupar-se?
No. Hem de pensar a corregir els errors que hàgim pogut fer i a partir d’aquí pensar només a afrontar el partit contra Las Palmas amb les piles posades i molt concentrats. I amplificar tant com puguem les nostres virtuts per poder sumar els propers tres punts, indispensables.
Arribar a mitja lliga amb 26 punts seria tenir molta feina avançada...
És el que volem. Esperem acabar així una primera volta que molta gent ni s’imaginava.
L’Alavés va venir aquí com a cuer i amb l’aigua al coll i els va sorprendre. Ara és Las Palmas el que ve en situació límit. Són dos partits molt semblants?
Són rivals diferents, tot i que el tipus de partit que afrontarem s’assembla molt i molt a aquell. Las Palmas té ara un molt bon entrenador i els jugadors ja ho eren, de bons. Al mister [Paco Jémez] jo ja el vaig tenir [al Rayo Vallecano]. Va ser qui em va donar l’oportunitat de debutar en la lliga espanyola. És un tècnic molt complert que traurà el suc d’aquest equip, que té futbolistes que tracten molt bé la pilota. Però nosaltres ens hem de centrar en nosaltres mateixos, no en el rival. Sabem el que hem de fer per donar una alegria a l’afició i al club i sumar una victòria que ens deixaria 15 punts per sobre de Las Palmas.
Any de mundial. Vostè té Rússia al cap?
Sí, sí. Sempre l’he tingut. I ara encara més. Estem a cinc mesos. Hi ha una convocatòria al març i un dels meus objectius és estar en aquesta preselecció. Crec que he pujat el nivell i que puc aportar coses a la selecció. I per descomptat, estar a Rússia és un somni que espero poder complir.
Té algun indici que l’estiguin seguint?
No el tinc, però es obvi que el cos tècnic està veient tots els jugadors seleccionables, sobretot els que estan en lligues potents fora de Colòmbia. I els que estiguin bé, que crec que és el meu cas, segur que són objecte d’un seguiment exhaustiu.
Amb tres colombians (vostè, Bernardo i Marlos), la lupa del seleccionador també està sobre el Girona...
Sí. És un focus bastant important. Hi ha jugadors molt bons en altres clubs, però tres colombians en un mateix equip i en la millor lliga del món i la més competitiva, és clar que és perquè ens tinguin controlats.
Quina és la seva competència directa a la selecció?
En la meva posició de lateral hi ha Fabra, del Boca Juniors, que és molt bo. Però no és que sigui una demarcació amb molts candidats, i això juga a favor meu.
L’esquema seria diferent. Colòmbia no juga amb carrils.
Juga amb línia de quatre, però jo també conec de memòria la posició de lateral. Fins i tot la d’interior.
Vostè ja va anar a la selecció absoluta el 2015.
Sí. En el debut [Bahrain-Colòmbia, el 26-3-2015 (0-6)] vaig jugar l’última mitja hora i vaig acabar el partit amb un gol i una assistència. Vaig disputar un altre amistós i també vaig fer alguns entrenaments, però una lesió al Valladolid em va allunyar de la selecció.
Els ha tocat un grup accessible: el Japó, Polònia i el Senegal.
Tot i que són seleccions que a primera vista no són gaire cridaneres, sí que sabem que són molt competitives. A més, tindrem el hàndicap que totes tres practiquen un tipus de futbol molt diferent. El primer objectiu serà passar a la segona fase.
A l’estiu es va parlar molt de la seva nacionalització, però finalment ha ocupat plaça d’estranger al Girona (amb Doulgas Luiz i Marlos). Com està el tema?
Està molt a punt. Esperem que en les properes setmanes, o com a molt tard algun mes, podem resoldre-ho perquè és molt important en l’aspecte personal poder jugar a Europa sense ocupar plaça d’extracomunitari.
En l’acord entre el Rayo i el Girona es va incloure alguna clàusula de traspàs?
Jo estic cedit un any aquí i, en funció del meu rendiment, ja es veurà. Al Girona li estic molt agraït perquè sempre han estat molt pendents de mi i sempre m’han volgut. Estaria encantat de poder formar part del Girona, però en cas contrari ho faré amb el Rayo amb molt de gust.
Tal com estan ara les coses, el destí del Girona el curs vinent sembla que continuarà sent la primera i el del Rayo, la segona A. No sé si es veu el curs vinent a plata...
Jo estic agraït al futbol i a l’oportunitat que m’ha donat per jugar a primera divisió, i espero jugar-hi ja tota la carrera. Crec que a segona vaig complir un cicle. Vaig ser un dels millors jugadors el 2015, vaig fer un segon any a molt bon nivell i després, amb el Girona vaig assolir l’ascens. Crec que he passat plana de la segona A.
Té 25 anys. Està en el seu millor moment?
Sempre hi ha coses per millorar, però estic passant un moment dolç i estic molt content. Tot i que també és important no deixar-se arrossegar per aquestes situacions, sinó mantenir humilitat i saber escoltar. Ho estic fent i crec que això és fonamental en la meva maduresa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)