2a divisió FEF

NARCÍS ‘CHICHO’ PÈLACH

ENTRENADOR DEL PERALADA

“Estic segur que ens salvarem, les sensacions són molt bones”

“En disset partits necessitem vuit victòries més algun empat que puguem sumar per salvar-nos”

“La meva essència és ser un equip ofensiu i la naturalesa dels jugadors també els porta a atacar”

Ens falta més contundència a les àrees, però l’equip té bones sensacions i tenim temps per aconseguir-ho

Narcís Chicho Pèlach (5/9/1988, Girona) ja fa dues setmanes que entrena el Peralada, un somni al qual no podia renunciar quan va tenir l’oferta sobre la taula, tot i que volgués dir deixar el projecte del Figueres a mitja temporada. Amb 29 anys, entrenar a 2a B el filial d’un primera com el Girona no passa cada dia, i el tècnic gironí ho afronta amb la màxima ambició i optimisme. Assolir la permanència és el principal repte.

Ja fa quinze dies que és l’entrenador del Peralada. Ja ha assimilat el canvi?
Sí, a poc a poc, però després de dos partits ja ens coneixem molt més amb els jugadors i l’equip tècnic i ho tenim tot molt més per mà. Ja només penso en les ganes d’aconseguir la permanència i cada dia tinc el pròxim rival al cap.
Entrenant el Peralada ha pogut tornar a formar part del Girona, que deu ser com tornar a casa. En cap moment se li devia passar pel cap refusar l’oferta.
Era molt clar en tots els aspectes, tant en el personal com en el professional, que havia d’acceptar l’oferta. Sobretot en l’àmbit professional, perquè era una oportunitat per pujar de categoria i entrenar un equip molt bo, i fer-ho a més en un equip com el filial del Girona i amb el repte de poder salvar l’equip.
També han canviat les seves funcions. A Figueres tenia més responsabilitats i aquí només ha d’entrenar.
Sí, jo penso que això és una cosa molt positiva i que a tots els clubs hi hauria d’haver totes les funcions cobertes i ben distribuïdes. A Figueres, entre una cosa i una altra, vaig haver d’assumir la part de la direcció esportiva a més de la d’entrenador, i ara aquí en el Peralada puc dedicar-me exclusivament al que més m’agrada, que és entrenar, i encara més amb els jugadors que tinc, perquè s’hi pot fer una feina espectacular.
Amb quins ànims va trobar l’equip quan va arribar després de la marxa d’Arnau Sala i la renúncia de Juan Carlos Moreno?
La veritat és que l’equip el vaig veure molt bé des del principi en tots els aspectes. La gent del club em va rebre molt bé i els futbolistes han estat des del primer dia predisposats a tot. La rebuda ha estat bona i, tot i que la situació en què està l’equip és delicada perquè està en zona de descens, els jugadors tenen confiança i són valents; de manera que hi ha els elements necessaris per aconseguir sortir de la zona baixa. Lluny d’estar desanimats, l’equip és molt optimista.
Li va sorprendre el nivell de l’equip quan va arribar?
Molt, sobretot en l’aspecte tècnic i de talent, perquè n’hi ha molt. És veritat que el futbol són moltes més coses que no només el talent, i que has de tenir ofici, coneixement, experiència i saber estar, i això són coses que potser ens falten, però crec que amb el pas dels dies i amb l’experiència que ens vagin donant els partits sabrem més en què ens hem de fixar per millorar.
Quina valoració fa dels primers partits, amb els empats a Mallorca i contra el Mestalla?
Sensacions bones, pocs punts. Crec que és el resum dels dos partits perquè els dos dies hem generat més ocasions que el rival, però ens falta molta contundència a les àrees. Si amb deu ocasions a favor i cinc en contra no en fem prou per guanyar el partit, hem de donar més, i per tant haurem de crear encara més ocasions i que ens en creïn menys perquè així ho tinguem més fàcil per guanyar. Si no, hem de millorar l’eficàcia.
La joventut és un factor determinant en l’eficàcia?
En part sí, però la dinàmica també t’hi porta. Quan estàs en una mala dinàmica res ajuda i al final tens ocasions, però no les marques, i un petit error et castiga molt. Amb un parell de victòries seguides tot canviaria perquè el jugador se sent més tranquil i això ajuda a l’hora de definir en situacions clau.
Què necessita el Peralada per salvar-se?
Necessitem vuit victòries més algun empat que puguem anar sumant pel camí, que ja n’hem aconseguit dos. Ara ens queden disset partits i n’hem de guanyar gairebé la meitat, però jo penso que amb la feina que fa cada dia l’equip i les sensacions que desperta quan juga es pot aconseguir. Falta una mica més de contundència, però tenim prou temps per aconseguir-ho.
La majoria d’aquestes victòries hauran de ser a casa?
El nostre equip és una mica atípic en aquest sentit. Normalment a casa es puntua més que a fora perquè la concentració és més alta, domines més el camp i la gent t’ajuda, però tinc la sensació que els escenaris que aquest equip es troba quan juga fora de casa en camps importants el motiven molt, perquè els jugadors joves tenen més gana. En definitiva, ja no hem de pensar si guanyar a casa o a fora perquè ja no estem per triar quan, sinó que estem per guanyar sempre.
Ha quedat clar en els primers partits que la seva idea és que l’equip faci un futbol ofensiu.
Jo sempre he anat alineat en aquest sentit perquè és la meva essència, i aquí al Peralada els jugadors que m’he trobat també crec que han d’anar per aquí perquè les seves característiques i la seva naturalesa els porten a atacar. Tant jo com l’equip tenim la mateixa idea futbolística i penso que ha de ser el camí a seguir.
Aquesta filosofia els fa patir més en defensa?
La manera d’atacar et condiciona la manera de defensar. Si som capaços de tenir la pilota molt més que el rival i tenir possessions llargues, quan ens toqui recuperar defensivament estarem molt més frescos i serem capaços de dedicar una petita estona a robar la pilota. A més, som ràpids i tenim cames; per tant, penso que, si ataquem bé, també podrem defensar bé.
Té una plantilla molt jove, però ha fet recuperar el protagonisme a algun dels veterans com ara Coro. Quina importància tenen dins l’equip?
Coro, Boniquet i Marc [Vallho], que són els jugadors amb més experiència, tenen moltes coses a aportar en tots els sentits, tant dins com fora del camp. Als joves els falta l’experiència i els hàbits professionals, i d’això a aquests tres jugadors els en sobra i saben tenir rigor, ser disciplinats i poden ajudar molt la resta de l’equip en tot això, que són petites coses, però que fan créixer el futbolista.
La plantilla, la veu equilibrada?
Per mi està perfecta. Ara han arribat Manel i Santi Bueno, que ens ajudaran, però crec que amb el que tenim és suficient per salvar l’equip i, si després arriben més reforços, doncs seran benvinguts.
Manel està cridat a ser l’home gol. És el que li faltava, a l’equip?
Ja teníem jugadors com ara Joel, Coro i Soni, que poden aportar gols amb relativa facilitat, però quan es tracta de fer gols mai sobren els jugadors amb olfacte. Manel és un futbolista del club amb unes prestacions altíssimes per a la categoria, amb una actitud boníssima, i ens ajudarà moltíssim.
I Santi Bueno, com s’està adaptant a l’equip?
És un jugador que el club tenia vigilat des de fa molt temps i ara ha aparegut l’oportunitat. Ell també ha ajudat perquè tenia el desig de ser aquí i té ganes d’involucrar-se en aquest projecte, ja que també coneix futbolistes amb què havia coincidit al Barça com ara Montes o Paik, i hem cregut que ens podia ajudar a donar més solidesa al darrere. Veurem com està, però la predisposició és bona des del primer entrenament.
El que sí que li falta és un porter. L’incomoda tenir-ne només un de moment?
Evidentment, un equip ha de tenir dos porters i no hem d’amagar que l’estem buscant i esperarem a veure qui arriba. Hem de tenir paciència.
La cara amarga és que no hi haurà espai per a tots i hi haurà d’haver sortides.
Pel tema de les fitxes, si arriben jugadors n’hauran de sortir, i en aquest sentit el club serà el que haurà de mirar quins són els futbolistes que tindran menys espai i haurà de prendre decisions en conseqüència.
Amb quins equips es veu jugant-se les garrofes a final de temporada?
Ara mateix se’m fa difícil de saber perquè amb el poc temps que fa que soc aquí encara no he pogut veure tots els equips de la lliga, però amb els que estan per allà baix tot l’any segur que haurem de lluitar. Segurament, o això espero, també s’hi afegiran equips que ara estan una mica més tranquils, però que tindran una ratxa dolenta. Això és molt llarg i si t’emboliques a final de temporada no és el mateix que si vens de baix i vas cap amunt. Intentarem involucrar com més equips millor i per això no mirem els equips que tenim amb nosaltres, sinó els que estan en aquest grup de 23 i 24 punts. Com més equips estiguem immersos en la lluita, més fàcil serà aconseguir la permanència.
Amb el temps que fa que és aquí, ha vist algun jugador que pugui fer el salt al Girona ben aviat?
Hi ha jugadors que tenen prou capacitat per poder anar cap amunt i acabar jugant al Girona aviat, no en tinc cap dubte. Si no és aquesta temporada serà la següent, perquè hi ha un filial de veritat, amb jugadors amb talent que Pablo Machín ja ha demostrat conèixer bé. Intentarem formar-los en aquest temps que tenim en la segona volta perquè l’any que ve puguin ser-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)