Jo vivia al barri de Sant Narcís i per anar al camp havia de creuar un bosc. Normalment era de nit i em feia força por. Futbolísticament era molt jove i gairebé no vaig tenir etapa de juvenil, perquè amb 16 i 17 anys ja jugava a 2a B amb el primer equip.

Recordo jugar a Montilivi, que era un campàs, però estava buit. Érem humils, però aquells anys lluitàvem per entrar en la promoció d’ascens tot i que no ho vam aconseguir. Veure ara la graderia plena a vessar és gairebé un somni, i per a mi és una gran alegria.

A l’Atlético hi vaig viure dues etapes. La primera va ser molt bona, gairebé increïble, però després vaig anar mitja temporada cedit a l’Espanyol i quan vaig tornar tot va ser diferent. Vam baixar a 2a A i van ser uns anys dolents, perquè amb les lesions i altres problemes tampoc vaig jugar tant com volia.

Era un equip de grans jugadors individualment i amb un bon entrenador [Radomir Antic]. Ens caracteritzàvem per tenir grans jugadors en totes les línies que eren capaços de marcar un partit i formàvem un equip molt equilibrat.

Quan vaig començar a jugar somiava a seguir el seu camí, perquè era la referència de petit quan anava a veure els partits del Girona i poder compartir equip amb ell era increïble, i a més hi compartia habitació. No era un company de parlar gaire, però sempre donava els millors consells en moments puntuals i sempre li ho agrairé molt. Sempre ha estat una persona excel·lent.

Sempre ha estat un líder i tothom sabia que seria entrenador, perquè tot i que mantenia la distància amb els companys era fonamental per a ells.

Me n’alegro molt, perquè al final el que ha aconseguit és portar al club una estabilitat que li feia molta falta. Avui dia l’Atlético competeixi amb els millors, ja no és cap sorpresa ni cap notícia, perquè ja fa anys que Simeone persisteix, i aquest és el seu gran èxit.

Crec que defensivament és el millor equip del món. Et pot agradar més o menys el seu estil de joc i com afronta els partits, però en l’aspecte defensiu és el millor, i els números també ho diuen, perquè sempre és l’equip que menys gols encaixa en les competicions que participa. És complicat que li facin mal, perquè treballa molt bé, se sent molt còmode quan no té la pilota i amb una o dues vegades que arribi a l’atac et pot matar. A més, ara amb Diego Costa tenen la peça que els feia falta.

Em va sorprendre en els primers partits, però després, veient jugar l’equip, ja no. Quan veus els partits contra l’Atlético i el Madrid veus que el Girona porta el pes dels partits. Des de la distància Pablo Machín sembla que tingui la mateixa importància a l’equip com la té Simeone a l’Atlético.

És un equip molt valent i té moltes alternatives ofensives que fan que jugui sense complexos contra gairebé tots els rivals. Al davant té jugadors, com Portu i Stuani, que estan donant un rendiment boníssim i et fa la sensació que qualsevol jugador en totes les posicions del camp està rendint, i això vol dir que la feina que s’està fent en conjunt és molt bona.

En el futbol mai se sap, però la lògica diu que sí. Jo apostaria perquè s’aconseguirà salvar bé i que al final de temporada estarà mirant més cap a la zona alta que no pas cap al descens.

Serà un partit habitual de l’Atlético, que es tancarà bé en defensa i que si marca un gol ho posa difícil. El Girona sempre marca també, així que veig un partit que acabarà 2-1.