López Toca va xiular el final del partit i la plantilla i el cos tècnic del Barça B van agrupar-se al mig del camp i van fer una pinya. Les cares eren de felicitat, de veure que les coses també poden sortir bé. En només sis dies al filial blaugrana s’ha passat de la depressió a l’esperança. Tot plegat, gràcies a dues senyores victòries contra dos senyors equips com el Tenerife i el Granada. Un 0-3 i un 3-0. 6 punts. I un canvi de panorama radical. De veure’s a 5 punts de la zona de salvació, a tenir la possibilitat d’acabar la jornada fora del descens. Si avui ensopeguen la Cultural o l’Almeria, els de Gerard López viuran tota la setmana que ve fora de la unitat de cremats de segona divisió.

Maduresa, capacitat de sofriment i, sobretot, un percentatge d’encert brutal. Aquests van ser els tres elements que van sustentar la victòria d’ahir contra el Granada. Els andalusos van ser un rival ambiciós, que va venir a Barcelona a buscar les pessigolles al Barça B i va tornar a casa contrariat. No acabaven d’entendre com un partit en què van acaparar la pilota, que es va disputar més al camp del Barça B que no pas al seu, va acabar 3-0. Quan al davant tens un equip amb homes com Carles Aleñá, que juga en una dimensió completament diferent a la de la resta de futbolistes de la categoria, aquestes coses poden passar. A això, però, s’hi ha de sumar el fet que el filial blaugrana està mostrant una consistència que fins ara no havia ensenyat.

El Granada va ser un equip força valent. A diferència de la majora de rivals, que es planten al Miniestadi amb la consigna de tapar-se i buscar algun contraatac o alguna acció d’estratègia per mirar de fer mal, els de José Luis Oltra van decidir pressionar la sortida de pilota ben amunt. Aquesta estratègia va fer que al Barça B li costés Déu i ajuda sortir del seu propi camp. Els de Gerard, però, van ser intel·ligents. Van actuar amb calma i tranquil·litat, sense precipitar-se. Va costar molt aproximar-se a l’àrea de Javi Varas, però per fortuna Carles Aleñá decidir que era una bona tarda per divertir i divertir-se. Ell solet va fabricar l’1-0. Va rebre a la línia de tres quarts de camp, va buscar-se un espai entre la defensa i va etzibar un xut ras i col·locat que va fer cap al fons de la porteria després de topar amb la fusta. El porter visitant només va poder lamentar-se’n. Minut 14, 1-0 i un rival que pressionava. El Barça B sabia que arribar al descans amb avantatge no seria una empresa senzilla. I no ho va ser. El Granada va buscar l’empat amb la profunditat de Perdo i Darwin Machís per les bandes. Els blaugrana, però, van estar atents i totes les seves incursions acabaven en centrades que van treure o bé Ortolà o bé la defensa. Va tocar sofrir sense acaparar la pilota com és habitual, i l’equip va adaptar-se a meravella a aquesta circumstància.