Els elements habituals dels partits del Reus van confluir, ahir a la tarda al municipal, per mostrar als espectadors la pel·lícula que han vist tantes vegades des que l’equip roig-i-negre competeix amb nota en segona A. Ambiciós i amb personalitat, va portar la iniciativa en la primera meitat, en què va tornar a evidenciar els problemes crònics en la finalització. En la segona, l’Oviedo, un dels equips més en forma del moment i clar favorit a l’ascens, va fer una passa endavant i va tenir alguna bona ocasió, moment en què va aparèixer un dels baluards habituals del Reus, Edgar Badia. Els roig-i-negres, constants i competitius fins al final, van acabar el partit a l’àrea rival, amb dos córners.

El Reus hauria volgut donar continuïtat a la victòria contra el Nàstic amb tres punts més, però es va haver de conformar amb un empat. “Arriba l’hora de la veritat; ara no es permeten errades i s’ha d’anar sumant”, va dir després del partit el tècnic de l’Oviedo, Juan Antonio Anquela, un dels grans coneixedors d’una categoria en què els equips com el Reus, regulars i amb les idees clares, tenen molts números per sobreviure i, amb una mica més d’encert, progressar.

Máyor, que en el quart minut de joc va desaprofitar una pilota lluitada per Fran Carbia, amb el porter visitant descol·locat, amb un xut imprecís, massa alt; Yoda, que va abusar de la conducció quan ja havia entrat a l’àrea i podia xutar, i Fran Carbia, a qui li va caure l’esfèrica al costat després d’uns rebots en una falta penjada i que va xutar malament, van demostrar, en la primera meitat, que la falta de verí del Reus en atac no té fàcil solució. Més estètica va ser l’arribada fins a la línia de fons amb centrada d’Álex Menéndez i la rematada de cap de Máyor, però el resultat també va ser el mateix: la pilota fora dels tres pals. El Reus, amb la injecció de moral que li havia donat el triomf en el derbi, era ambiciós i feia que l’Oviedo hagués d’estar concentrat en defensa i amb prou feines s’apropés a l’àrea d’Edgar Badia. Un cop de cap de Forlín a centrada de Christian Fernández, rebutjat amb un pèl de sort pel porter local, va ser l’acció més destacada dels asturians abans del descans.

En la segona meitat, ja sol passar que el Reus perdi intensitat i que el rival creixi, i més si és un equip com l’Oviedo, en bona dinàmica i potencial ofensiu. Així, Linares va tenir dues bones ocasions per marcar, les millors del partit, una aprofitant una errada de Tito Ortiz i l’altra, una passada interior de Mossa. En totes dues, Edgar Badia no es va deixar sorprendre en l’un contra un i va rebutjar els seus xuts. Potser l’Oviedo es veia dominador, però era molt conscient que no es podia descuidar en defensa perquè el Reus no surt mai dels partits. De fet, els últims minuts van tornar a ser dels locals, amb Vitor, Ledes i Cámara buscant amb intensitat forats en la rereguarda blava. Només en van poder treure, però, un parell de serveis de cantonada sense conseqüències.