Acaparar la pilota és un mitjà per aconseguir victòries. Sobretot en equips que, per la seva filosofia, solen posseir-la i mimar-la intentant que el rival l’ensumi com menys millor. El Barça és un club que dona un valor molt alt a la pilota. A la Masia ensenyen els nens a remenar-la amb criteri i a atacar i desgastar el rival a través de la possessió. En categories de base les diferències són abismals i és fàcil fer-ho. Però fora del futbol formatiu, quan al davant hi ha jugadors bregats en mil batalles, la realitat és molt més prosaica. I mana el pragmatisme. En aquest context, deixar que el rival tingui la pilota és una estratègia vàlida per sumar de tres en tres. Sobretot si les circumstàncies del resultat acompanyen.

El darrer triomf en la lliga, al Miniestadi contra el Granada, n’és una bona mostra, ja que qui va acaparar la pilota va ser el conjunt andalús, que va disposar d’un 56% de possessió. El resultat, però, va ser una senyora victòria per al Barça B (3-0). “Al final la possessió és una conseqüència del joc que fem i ens sol jugar a favor, ja que la nostra proposta és tenir la pilota”, detallava després del partit el tècnic blaugrana, Gerard López. “De vegades, pel rival o pel plantejament del partit, fa que aquests números es puguin intercanviar”, va afegir. L’entrenador vallesà, de fet, és conscient que acaparar la pilota té una importància relativa: “Hi ha hagut dies que hem tingut un 70% de la possessió de la pilota i hem perdut.”

Les estadístiques, precisament, desmunten alguns tòpics sobre això. N’hi ha una que és taxativa i esclaridora: el Barça B ha tingut més possessió que el rival en 13 partits i, d’aquests, no n’ha guanyat cap (8 derrotes i 5 empats). En canvi, quan ha estat el contrincant el que ha acaparat la pilota, els resultats han millorat substancialment (5 victòries, 2 empats i una sola derrota). Hi ha hagut tres jornades en què la possessió ha estat repartida, un context que dona rèdits (1 victòria i 2 empats).

La manera com es reparteix el pastís de la possessió té al rerefons algunes explicacions més enllà de la proposta de joc. N’hi ha una de bàsica, les circumstàncies del partit. Quan el resultat somriu és més fàcil jugar amb les necessitats del rival i cedir-li la pilota. I el Barça B, tot i la proposta habitual de tocar-la, ha sabut jugar molt bé amb això. Hi ha una dada que ho demostra: en els vuit partits en què el rival ha tingut més possessió de l’esfèrica que el filial blaugrana, han estat els de Gerard López els que han marcat el primer gol. L’estratègia, doncs, rutlla. Les darreres dues victòries així ho testimonien.