El Nàstic haurà de preparar alguna recompensa per a tots aquells seguidors que cada quinze dies s’acosten al Nou Estadi a animar l’equip. Són el paradigma de fidelitat, perquè enguany només fan que col·leccionar decepcions. L’última –i enèsima– és la d’ahir contra el Tenerife. Quan toca jugar com a locals, hi ha un factor invisible però palpable que fa que els de Nano Rivas s’encongeixin. A Tarragona els visitants es fan gegants. Només d’aquesta manera s’explica que els grana encadenin tres mesos sense guanyar a casa, on han sumat només un punt dels últims quinze. Amb aquest bagatge, la dependència dels resultats a camp contrari només fa que augmentar. Una mala notícia per a un equip que aspira a salvar-se. Aquesta fita, a més, es va complicar una mica, ja que la Cultural va guanyar dissabte i ara la zona de descens és a només un punt. Cal parar compte.

Ben poca gent s’hauria pogut imaginar veient els primers deu minuts de partit que el Nàstic acabaria capcot i derrotat, vivint un malson que, al Nou Estadi, és rutina. I és que els de Nano Rivas es van mostrar ambiciosos en l’arrencada i ho van intentar amb força. De fet, no van trigar gens a obrir la llauna. Ho van fer en el minut 10, en una acció de traca i mocador. Maikel Mesa va assistir Tete Morente elevant la pilota amb molta classe i l’extrem va connectar aquesta passada de manera acrobàtica. Semblava que alguna cosa podria canviar ahir a Tarragona. Res més lluny de la realitat. Va ser un miratge. El Tenerife en va tenir prou amb un parell de minuts per tornar a establir taules en el marcador. Ho va fer en una d’aquelles accions imprevisibles: una canonada creuada de Juan Villar des de la frontal que va sorprendre tothom, començat per Dimirievski. El gol, per desgràcia, va tenir un efecte demolidor en els jugadors del Nàstic. Els va començar a tremolar el pols. I això, amb un equip amb futbolistes de quirats com el Tenerife, és signar la teva sentència. Així, l’equip canari va començar a dominar. Val a dir, això sí, que tot hauria pogut canviar si el xutàs escorat de Kakabaze en el minut 17 no s’hagués estavellat a la fusta. Però ho va fer. Així, el control del partit va ser dels visitants, que després d’avisar amb una rematada d’Aveldaño al travesser es van avançar amb una acció molt mal defensada pel Nàstic. Longo va fer un canvi de joc cap a Bryan Acosta, que va assistir amb el cap Juan Villar. L’extrem, sol com un mussol davant la porteria, només va haver d’empènyer la pilota per marcar el doblet amb què es va decidir el partit.