Quatre anys i quatre mesos després que el Llagostera passés per sobre de l’Olot en l’últim precedent al municipal llagosterenc, concretament el 10 de novembre del 2013, els blaugrana i els olotins es tornen a veure les cares a segona B en territori dels del Gironès. En dinàmiques ben diferents –els garrotxins han capgirat una pèssima situació en la taula per sortir de la zona vermella, mentre que els llagosterencs han caigut en descens directe després de diverses setmanes estant fora de perill–, els dos conjunts reviuran un duel que encara cou, sobretot per al bàndol de l’Olot.

El Llagostera va arribar al duel encadenant sis victòries davant la seva afició i disputant el títol de lliga que acabarien guanyant llavors contra l’Atlètic Balears (el líder). Amb un joc pragmàtic i efectiu, els jugadors dirigits per Lluís Carrillo i Oriol Alsina van atropellar un Olot d’Edu Vílchez innocent i massa tou. Marc Sellarés es va convertir en l’heroi local amb un hat-trick, ben secundat per Eloy Gila i Enric Pi, que va tancar la golejada des del punt de penal. Un dels futbolistes que va jugar aquell partit i que encara pertany a la plantilla blaugrana és Pitu Comadevall. El saltenc podria tenir minuts amb la baixa per sanció de Leo Ramírez. “Vam jugar un partidàs, tinc molt bons records d’aquell dia. Ens va sortir tot de cara i marcar l’1-0 tan aviat ens va donar molta moral per a la resta del partit. Un derbi contra l’Olot sempre és especial, som dos equips de la província i tant de bo que ens salvem tots dos, però nosaltres ara estem en una situació difícil i només ens val la victòria. A més, l’Olot és un rival directe”, recorda el migcampista, que va jugar 72 minuts d’aquell duel i era una de les peces fixes dels tècnics.

Amb un protagonisme dispar, per al bàndol llagosterenc va jugar tot el partit Jordi Masó i un jove Roger Barnils va ser suplent però no va gaudir de minuts. Actualment tots dos són futbolistes molt importants en els esquemes de Raúl Garrido a l’Olot, si bé el de Fontcoberta no hi serà demà per sanció.

A la plantilla de l’Olot hi ha encara dos supervivents d’aquell matx entre els que llavors eren els dos únics representants gironins, Roger Vidal i Uri Santos. La derrota, de les que fa mal, encara és recordada pels olotins, que van portar uns 250 aficionats fins a Llagostera. “És d’aquelles derrotes que no s’obliden. Ens va fer mal el 5-0 i els comentaris que van sorgir després, que van furgar la ferida. Va ser un vendaval, sabien el que feien i en l’estratègia eren bons. Potser vam menystenir el seu joc directe i ho vam pagar car”, comenta el mig garrotxí Roger Vidal, que va jugar tot el partit –Uri va disputar els darrers 20 minuts.

Abans d’aquell precedent, el curs 2005/06, els dos conjunts van empatar a zero competint a primera regional.