El Girona passa per un moment de forma brillant. La màquina fa setmanes que està greixada i totes les peces es mostren sòlides fent la funció encomanada pel tècnic Pablo Machín. Els resultats són molt positius, i és que els blanc-i-vermells han dormit en sisena posició, una plaça que dona dret, passi el que passi, a jugar la proper edició de l’Europa League. Montilivi va tornar a viure una jornada festiva i els aficionats del Girona van tornar a sortir de l’estadi orgullosos dels seus jugadors. L’esperit de sacrifici, l’entrega i el treball d’equip va tornar a ser excel·lent. De fet, aquests ingredients són la base de l’èxit del conjunt gironí, que competeix amb la mateixa intensitat contra tots els seus contrincants. Un dels futbolistes que eleven més enlaire la bandera del lideratge i qui millor mostra al camp els valors de l’equip és Bernardo Espinosa. El colombià s’ha erigit com el mariscal de la defensa del Girona. En la posició de lliure, l’exjugador del Middlesbrough és qui mana, dirigeix, controla i aconsella els companys. El sud-americà ha alçat el seu nivell a cotes insospitades en l’inici de la temporada, i és que Bernardo venia d’una etapa complicada a Anglaterra per culpa de les lesions, i arribar a Girona li ha tornat a obrir les portes del primer nivell. Bernardo rebutja totes les pilotes aèries que li arriben per la seva zona, amarga l’existència dels atacants que ha de marcar, i en atac és una de les peces clau de l’execució de l’estratègia. Sense anar gaire lluny, el colombià va rematar d’allò més bé amb el cap la centrada de Granell en la falta lateral que va precedir l’1-0 de Stuani. Bernardo va marcar els temps de salt de forma impecable i amb un gir de coll va fer lluir Rubén. Només la providencial intervenció del porter va evitar el gol d’Espinosa, que, això sí, va veure com Stuani empenyia la pilota al fons de la xarxa.

Amb el marcador a favor, Bernardo és qui controla les emocions de l’equip, qui tranquil·litza i marca els temps del joc. El colombià és un home fred fora del terreny de joc, però de sang calenta a dins d’aquest. Dur i expeditiu quan cal, el central és tota una assegurança per a Machín. I és que Bernardo encadena dotze jornades jugant els 90 minuts dels partits. Només una petita lesió i la cinquena targeta groga del partit contra la Real Sociedad han aturat el sud-americà, que ha assolit un estat de forma i de confiança tan elevat que en el minut 79 es va permetre driblar Lucas Pérez i Florin en la pressió aferrissada i desesperada d’aquests. Sense concessions, Bernardo i tota la defensa del Girona van mantenir un altre zero a Montilivi, el sisè. Els mateixos partits que encadena vencent com a local, el principal argument que ha donat llicència per somiar en Europa a un club que tot just s’estrena en la màxima categoria del futbol estatal, l’anomenada la millor lliga del món.