M’agrada el futbol. No soc de les que miro tots els partits, però sí que els dilluns repasso la classificació de primera divisió. Soc molt culer i, per tant, sempre segueixo els resultats del Barça i aquesta temporada, també els del Girona.

Se senten converses, però a les dones no ens diuen gaire res. Encara hi ha l’estigma que per saber-ne, de futbol, has de ser home. Pocs homes ens piquen quan perd el Barça... Al grup tenim en Tardà, que és molt del Barça, i a ell sí que li fan molts comentaris. Aquí va molt de Barça i Madrid, però és cert que aquest any, a en Tardà, també li han fet comentaris sobre la trajectòria del Girona. Destaquen com de bé ho estan fent per ser el primer any que juguen a primera.

Diumenge al vespre no serem a Madrid, però si hi siguéssim segur que l’aniríem a veure. Quan coincideix que ve el Barça, perquè encara no havia passat mai contra el Girona, sempre busquem la manera d’anar-hi. Ho fem empesos pels homes del grup, però a mi, a l’Esther Capella i a l’Ana María Surra ja ens va bé anar-hi perquè també ens agrada. Aquest cop, però, no coincideix i serem fora de Madrid.

Ha crescut molt. Fins i tot he tingut converses amb gent que volen fer la penya del Girona a Ripoll. La gent s’ha aficionat molt al Girona, ja no només pel fet de ser gironins, sinó perquè és un honor com a catalans tenir un club tan proper a primera divisió i que ho estigui fent tan bé. Em sembla normal que augmenti l’afició i crec que és molt positiu. Una altra cosa és el que sent molta gent quan juguen Barça i Girona, però l’afició i el seguiment del club gironí ha augmentat molt.

Crec que el Girona sortirà a fer un bon partit i a guanyar, no a fer el covard. Si la sort ens acompanya, podem aconseguir un 1-2.