Girona

Girona

Primera divisió

A Madrid encara ho recorden

Els intents des de Madrid de dinamitar el partit de la primera volta a Montilivi els va apagar el Girona a la gespa passant per damunt dels blancs en una jornada històrica

La premsa madrilenya es va haver d’empassar un rere l’altre els invents que ella mateixa va ruixar amb benzina: ni ambient hostil ni invasió de camp ni res

Cinc dies abans del Girona-Madrid, primer intent de dinamitar el partit per part de la premsa madrilenya: diversos mitjans es van fer ressò que el Real Madrid havia decidit no anar a Montilivi amb l’autocar oficial per la situació de “màxima tensió” que es vivia a Catalunya. La realitat era que l’autocar oficial ja era a Londres perquè els blancs jugaven el dimarts següent al camp del Tottenham. I així, tot. En esport, en política...

Dos dies abans del partit, la premsa de Madrid va insistir a atiar el foc provocat per ella mateixa. Va regar l’incendi amb gasolina: es va parlar de la suspensió del partit i fins i tot –amb totes les entrades venudes– de la possibilitat que el matx s’acabés jugant a porta tancada. Es va especular amb el fet que un sector de l’afició s’havia organitzat per fer una invasió de camp durant l’enfrontament. Tots els muntatges i invencions van quedar desmuntats un rere l’altre el dia de partit.

El tsunami és el Girona

L’única força fora de control a Montilivi que hi va haver aquell dia de Sant Narcís va ser l’equip de Pablo Machín, que va passar per damunt dels de Zidane durant els noranta minuts. A Madrid, encara ho recorden. Van deixar de sumar tres punts que en aquell moment (jornada 10) ja allunyaven els blancs a vuit punts del líder. La derrota a Montilivi va significar, tècnicament, que el Madrid deixés de dependre de si per guanyar la lliga.

Fora del terreny de joc, tot va estar sota control. Començant per l’arribada del Madrid –amb un autocar de l’empresa Calella– una hora i mitja abans del partit. Hi va haver més expectació de l’habitual, com també hi va ser un mes abans quan va ser el Barça el que va visitar el camp del Girona. Si els jugadors blancs esperaven una rebuda infernal a l’estil d’un camp grec, la seva sorpresa devia ser màxima quan van veure que la majoria d’aficionats que esperaven el bus eren simpatitzans blancs armats amb la càmera de fotos del seu mòbil.

El context polític va ser l’únic element que va fer reforçar la seguretat a un nivell fins i tot superior al del Girona-Barça. Però en cap moment es va plantejar ni a la policia ni a l’Ajuntament ni al club la possibilitat de suspensió. A les grades de l’estadi, les estelades van ser més nombroses que en altres partits, però també hi va haver banderes espanyoles. L’esportivitat va ser total, la polèmica es va agafar festa i els atiadors del foc i inventors de l’ambient hostil van acabar parlant d’ambientàs i de partidàs sense que els caigués la cara de vergonya.

REBUDA PLÀCIDA

La majoria dels que esperaven l’autocar del Madrid eren seguidors blancs

FICCIÓ I REALITAT

A Madrid van parlar fins i tot de suspensió, un escenari que mai es va plantejar


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.