Vaig venir per la feina, encara que m’agradaria treballar més vegades a Catalunya, però sembla que no és possible i sempre m’acaben trucant d’aquí. Sempre m’han ofert cosetes i estic encantada i agraïda. Ara fa tres mesos que fem Grandes éxitos i va molt bé. És un espectacle que fa que els que no estan aficionats al teatre en gaudeixin. A més, amb en Jorge Javier m’he endut una sorpresa com a artista i com a persona.

A mi sempre m’han tractat molt bé, però el que està passant fa que hi hagi cada vegada més prejudicis. Com a catalana és bastant injust el que a vegades veus que pensen del que passa aquí.

El que més crida l’atenció és que sempre que has de dir que ets catalana i de Girona vas amb una mica de por amb tot el que està passant, però quan parles de futbol tot és diferent. És un equip que té el respecte de tothom perquè s’ha sobreposat a tot i ha sabut aixecar-se encara més fort. S’ha guanyat l’estima de la gent. No té res a veure amb quan parles del Barça aquí a Madrid.

I tant, jo soc molt futbolera i n’estic molt i molt orgullosa. Sempre, des de ben petita, he seguit de ben a prop el Girona amb la meva família tot i no ser-ne sòcia. A més, el futbol sempre el relaciono amb el fet d’estar en un teatre, perquè veus el treball en equip d’un col·lectiu que ha de funcionar a l’uníson. Veure futbol és una de les poques coses que em calmen. Ara estic intentant a veure si diumenge hi puc anar, però no ho veig clar i potser l’hauré de seguir des de casa.

Una cosa és el que m’agradaria que passés perquè ho porto al cor i l’altra el que és possible. És complicat i no me la voldria jugar. Només espero que juguin molt bé i tant de bo que puguin fer el mateix que van aconseguir a Montilivi.