Quan va ballar, el partit ho va fer al ritme de José Antonio Reyes. I quan es va estancar, va ser perquè el Còrdova ho va voler. Però el resultat el va decantar l’àrbitre. L’exhibició ofensiva del migcampista fins que es va lesionar i la resistència defensiva del conjunt andalús van fonamentar la derrota grana, que va tenir un gran protagonista: la tripleta arbitral. Les tres decisions clau en el partit van ser tres errades: els dos gols del Còrdova, en fora de joc, i la diana de Kakabadze, malinterpretada com a orsai. En qualsevol cas, els grana es mantenen en el desert dels partits de casa, on fa sis matxs que no guanyen, i, el que és pitjor, revitalitzen del tot un rival que semblava mort: el Còrdova va sumar el quart triomf seguit i es col·loca a cinc punts del Nàstic amb molts punts per repartir.

La posada en escena del Nàstic va ser un desastre. Sense cap baixa (un miracle!), Nano Rivas va treure el seu onze de gala i el partit va caminar sempre sota la voluntat del Còrdova. Tot semblava girar al voltant de la figura de Reyes, que va fer créixer els seus companys i va fer anar de corcoll tota la defensa . Les tres targetes dels dos pivots del Nàstic (Fali i Márquez) i d’un dels centrals (Arzo) en el primer temps així ho van corroborar. També ho va confirmar el gol del Còrdova, en un servei de falta deliciós de Reyes i rematat a gol per Aythami. El central estava lliure de marca perquè, juntament amb dos companys més, estaven en posició més avançada que la defensa però el jutge de línia va obviar aquesta situació i el gol va pujar al marcador.

Les coses es van posar a lloc quan Reyes es va lesionar (40’). Un minut després del canvi, Kakabadze, va ser posseït per una màgia futbolística inusitada en un lateral dret i va completar una jugada personal marxant de cinc jugadors i enviant la pilota a la xarxa després d’una paret amb Barreiro. La celebració la va esguerrar erròniament la jutge de línia, que va interpretar que el davanter gallec estava en posició incorrecta.