Machín va arribar a Girona el març del 2014 per agafar un equip que caminava directament cap al descens a segona divisió B, i cinc temporades després ha aconseguit portar el club de Montilivi a la màxima categoria estatal –un fet que no havia passat mai en la història del club–, ha lligat la permanència i afronta un tram final de lliga en què l’objectiu ha passat a ser lluitar per entrar en competició europea. Els cinc cursos amb Pablo Machín han estat marcats per una línia ascendent al terreny de joc que ha fet gaudir de valent els aficionats al club blanc-i-vermell. Una de les claus de l’èxit ha estat l’estabilitat a la banqueta gironina, com ho demostra el fet que en el futbol professional, Machín és qui més temps fa que entrena un mateix equip, només superat per Simeone a l’Atlético, i per Asier Garitano al Leganés. En total són 174 partits dirigint el Girona, una xifra que el converteix en el tècnic que més temps ha ocupat la banqueta de Montilivi en l’etapa moderna.

Més enllà del sotrac que sempre pot suposar la marxa d’un entrenador que lidera amb èxit un projecte, en el cas de Pablo Machín el possible adeu del de Gómara seria una mica més traumàtic pel fet d’haver implantat un sistema de joc poc habitual en el futbol actual i per haver dissenyat una plantilla a mida del 3-4-2-1. De fet, fa poques setmanes i amb la maquinària per ampliar el contracte del tècnic ja engegada, el director esportiu del Girona, Quique Cárcel, va deixar ben clara l’ascendència de Machín en l’equip i com n’era, d’important, resoldre la seva continuïtat al club gironí: “Fa anys que el projecte gira al voltant de la seva figura per la manera de jugar, i és veritat que això ens influeix a l’hora de buscar un perfil molt determinat de jugadors. És per això que m’agradaria deixar clar si mantenim més a llarg termini aquesta manera de jugar”, va remarcar el director esportiu. Al Girona, la convicció en la feina de Machín és total.