El Nàstic no té, ara mateix, un projecte esportiu clar. El ball d’entrenadors dels últims temps l’han deixat sense un patró de joc evident, sense personalitat. On més es nota és a casa, allà on els equips s’han de reafirmar, i per això és on més es nota que li falta ànima i on pitjors resultats obté. A fora, en canvi, on pot veure-les venir, pot anar sobrevivint si el partit li va de cara, si té sort i si la confiança creix lluny de l’angoixa del Nou Estadi. Però si en partits com el d’ahir a Alcorcón, en què el rival surt amb més convicció i intensitat i marca aviat –Albert Dorca (4’)–, tot es fa més complicat perquè es veu obligat a tenir protagonisme, a demostrar personalitat, i les vergonyes queden al descobert. Ahir, el Nàstic no va tenir capacitat de resposta per evitar una derrota que fa mal perquè és contra un rival directe i perquè es va produir a camp contrari, refugi fins ara dels grana. Així, la zona de descens, només una posició per sota, queda a tres punts.

L’Alcorcón ja havia trepitjat l’àrea de Bernabé Barragán, substitut sota els pals de Dimitrievski, convocat per jugar amistosos amb la seva selecció, quan Álvaro Peña va fer una centrada que Albert Dorca, entrant des de la segona línia, va engaltar a la primera a gol. Era de calaix que l’Alcorcón, un equip vertical i dinàmic i necessitat de punts i d’agradar una afició descontenta, sortiria amb força, i el Nàstic no va fer més que anar a remolc d’entrada. Els locals estaven còmodes amb el joc obert que havien implantat i Bernabé va salvar el 2-0 en una rematada dins l’àrea de Bruno Gama (12’). El Nàstic necessitava un joc menys esvalotat, i de mica en mica ho va aconseguir, també perquè, amb el marcador a favor, l’Alcorcón ja no necessitava arriscar tant. Els grana, però, no tenien fluïdesa al mig del camp –la pressió dels locals els deixava poques línies de passada– i l’únic recurs eren les pilotes llargues a Manu Barreiro, com la que li va arribar en un servei de banda i que va enviar alta després de fer un retall (37’). Just abans del descans, Bernabé es va haver de tornar a lluir davant Gama (45’).

En la segona meitat, l’Alcorcón va continuar cedint el protagonisme al Nàstic, ennuegat per la solidesa defensiva local. Nano Rivas va substituir Barreiro per Dumitru i, malgrat que buscava reforçar la segona línia d’atac i el mig del camp –hi va col·locar Muñiz– per tenir més control de pilota i creació i, en conseqüència, profunditat, el que va fer va ser eliminar l’única font de perill. Per mimetisme amb el rival, el Nàstic només era capaç d’atacar amb joc directe, i sense Barreiro no tenia cap referència per fer-ho. L’Alcorcón, poc exigit en defensa, va veure que podia atacar sense molta preocupació i, fins al final, va estar més a prop el segon gol visitant que l’empat. Javi Jiménez, que va interceptar un xut a boca de canó de Gama (76’), i Bernabé, que va desviar una rematada de Mateo (81’), van evitar el gol de la sentència.