En una categoria igualada com la segona divisió, en què hi ha molts futbolistes de nivell però pocs jugadors que marquin la diferència, molts cops els partits es decideixen més pels defectes que no pas per les virtuts. Només cal veure el Valladolid-Reus d’ahir. Va ser un partit que al conjunt roig-i-negre se li va escapar per la seva indolència. Al darrere va ser un equip erràtic, i el primer gol ho demostra. A dalt, hi van faltar idees. I això, contra un equip que té Jaime Mata a la plantilla –aquest és dels que marquen la diferència–, és sinònim de decepció. Ja pots jugar mitja hora amb un home més, com va passar ahir al José Zorrilla, que, si no tens ningú que trenqui esquemes, i a sobre comets alguna pífia, et serà impossible guanyar. Ahir, tot va quedar decidit amb un gol molt matiner de Jaime Mata. Després, el Reus hi va posar molta actitud i voluntat, però això no és suficient si no s’acompanya d’instint assassí.

Els de López Garai van haver de remar contra corrent des de bon començament. En el minut 5, una pèrdua de pilota molt evitable de Juan Domínguez va acabar amb una assistència d’Óscar Plano a Jaime Mata que el madrileny no va desaprofitar. Va rematar davant la porteria i Edgar Badia no la va poder ni ensumar. El Reus no és un d’aquells equips que queden estabornits amb els cops. Així, després de l’1-0, el conjunt roig-i-negre va pressionar per buscar l’empat. Gairebé el va trobar Miramón amb un xut a boca de canó després d’un refús en una jugada d’estratègia. Masip va estar majestuós i va salvar l’acció (16’). Després, partit obert. Les millors ocasions, això sí, les va tenir el Valladolid. Ho va intentar Mata amb un xut des de la frontal desviat i, sobretot, Óscar Plano, que en posició franca per marcar va rematar fora (26’). A part d’això, ben poca història, tot i que van ser els castellans els que van oferir més prestacions en atac.