El Nàstic té tres davanters centres d’aquells que per nom imposen. Però en el futbol les paradoxes són habituals i al club grana n’hi ha una. Ni Manu Barreiro, ni Uche, ni tampoc Álvaro Vázquez –aquest va arribar al gener– són el màxim golejador de l’equip. Aquest rol l’ha agafat aquest curs el mig ofensiu Maikel Mesa, que diumenge passat va fer una senyora actuació contra el Lugo i va obrir el camí de la victòria amb el primer gol del partit. El futbolista canari suma ja vuit dianes, el seu millor registre fins ara.

El darrer gol, a més, serveix per reivindicar el seu paper en l’equip com a jugador desequilibrant darrere de l’atac. I és que Nano Rivas no havia comptat gaire amb ell darrerament. Mesa, de fet, només havia disputat 6 minuts en els tres partits anteriors, així que va aprofitar bé l’oportunitat que li va donar l’entrenador, que el va posar com a exemple del que ha de fer el futbolista que deixa de tenir protagonisme. “Aquesta és la clau de l’equip, que la gent que no estava jugant ha fet un pas endavant i no ha abaixat els braços. Això s’ha vist amb Maikel Mesa”, va dir el manxec, que tot i això no li garanteix la continuïtat: “La seva bona actuació el situa juntament amb els seus companys per jugar d’inici contra el Valladolid.”

El futbolista, per la seva banda, està molt satisfet d’haver-se retrobat amb la titularitat i amb el gol, en un partit en què també va destacar perquè va sacrificar-se en tasques menys agraïdes com la pressió i la recuperació.

“Jo treballo per donar el màxim i per ajudar els companys; després la plantilla és àmplia i és el mister qui decideix”, analitza el mig canari, que creu que, tot i no jugar, ell pencava com sempre: “Jo estava treballant bé, igual que al principi, però tenir una oportunitat i aprofitar-la em fa feliç, sobretot pel fet d’ajudar l’equip a aconseguir la victòria.”

Mesa, d’altra banda, pensa en el partit de diumenge que ve contra el Valladolid i espera que el Nàstic sigui capaç d’encadenar la segona victòria com a local. La recepta, segons ell, és continuar igual: “Hem d’afrontar el partit de la mateixa manera que ho estàvem fent fins ara, a veure si podem fer el pas endavant que ens mereixem.”