Molt, gairebé no vaig dinar, perquè tothom esperava que l’Europa, jugant a casa i amb aspiracions d’entrar al play-off, guanyaria el Granollers. Aquest 0-3 no l’esperava ningú.

Ho és, però mentre hi ha vida hi ha esperança i encara tenim possibilitats, coses més impossibles han passat. Si guanyem el pròxim partit i el Granollers perd tornarem a estar en la lluita.

Vam fallar a l’inici, vam començar a plantificar molt tard. Vam donar la confiança a un tècnic novell en la categoria i també vam pecar en altres aspectes, però de tot se n’aprèn. La situació es va agreujar molt arran del partit contra el Granollers, l’equip es va enfonsar després que ens empatessin en el temps afegit un partit que teníem guanyat. Va ser terrible.

Que hi confiï, que animi més que mai, perquè l’equip ho necessita. I que si baixem a primera catalana farem el possible per tornar a pujar ràpidament. De vegades fer un pas enrere va bé per fer-ne dos endavant, sempre que sigui amb un projecte seriós i a dos o tres anys vista, amb gent jove i amb projecció, tal com hauria de ser la tercera divisió, on encara es paguen sous desorbitats.

Home, bo no seria, però tampoc cap drama. Si baixem serà el moment de plantejar un nou projecte de futur, engrescador, crear un equip per a molts anys.

Arribarem a final de temporada sanejats, però un descens implicaria canvis, obligaria a fer un pressupost més acurat perquè perdríem diners de la federació, de la Diputació de Girona... En cas de baixar, sabem que la primera catalana és molt difícil, però ho afrontaríem amb garanties de tornar a tercera.

Tenir la mentalitat d’abans del partit contra el Granollers, lluitar des de l’inici, tenir empenta i jugar tranquils. Hem de tenir confiança en aquest equip fins al final, però són els jugadors els que tenen la paella pel mànec i els que han de lluitar.

Sí, segur.

No, al contrari.

M’agradaria, però ja ho veurem.