Girona

Una alternativa per tenir present

La inesperada aposta pel 4-4-2 de Machín i l’empenta del Girona amb el retoc obren el ventall tàctic de l’equip

Fidel a l’esquema amb tres centrals, només l’ha arraconat en moments puntuals

Un cop assegurat l’ascens a primera divisió, a Montilivi es va generar un debat sobre la idoneïtat del peculiar esquema de joc de Pablo Machín en la màxima categoria. El mateix tècnic va explicar que es volia rumiar si l’esquema amb tres centrals seria vàlid a primera, i la direcció esportiva va tenir en compte alternatives a l’hora d’anar al mercat, com ho demostren les arribades de Marlos Moreno i Carles Planas. A l’hora de la veritat, però, Machín va aplicar el seu patró de joc talismà, i el magnífic aterratge de l’equip a primera va reforçar la convicció del tècnic. Jugant amb vuit i nou jugadors de la temporada passada, avesats a l’esquema amb tres centrals, no hi havia espai per a invents. Fins que divendres, contra el Betis, Machín va fer el pas.

Després d’una primera part amb superioritat i avantatge dels bètics, Machín va decidir moure fitxa i rescatar el 4-4-2, que havia utilitzat en ocasions molt comptades i que havia oblidat feia temps. Un cop a primera, i malgrat les especulacions de l’estiu, no ho havia provat més en la lliga. “És una alternativa que fa temps que treballem en els entrenaments”, va explicar el de Gómara. El fet és que el retoc va sorprendre el Betis, tal com va reconèixer després Quique Setién, que va coincidir amb Machín que el moviment tàctic havia impulsat el Girona en la segona part. Els blanc-ivermells van crear problemes a l’equip andalús i van merèixer l’empat, que hauria arribat si Jaime Latre no hagués anul·lat un gol legal de Stuani.

El bon funcionament de l’equip en la segona part contra el Betis pot provocar que el 4-4-2 no sigui un recurs tan excepcional per a Machín. Tot fa pensar que el tècnic mantindrà d’entrada l’aposta per la línia amb tres centrals, però l’alternativa plantejada divendres obre el ventall tàctic i, tal com va anar, és fàcil pensar que els gironins pensin a reproduir-la, si fa falta, d’aquí al final de lliga.

En totes les línies

“Era un canvi d’esquema que el partit necessitava i crec que va funcionar bé. L’equip va sortir amb una altra cara en la segona part, creient que podia empatar. I de fet ho va aconseguir, però una decisió arbitral ho va impedir”, explicava Choco Lozano, un dels beneficiats del retoc de Machín. L’hondureny va substituir en el descans Borja García i es va situar a la punta d’atac al costat de Cristhian Stuani. Passant del 3-4-2-1 al 4-4-2, hi va haver retocs a totes les línies, amb Ramalho i Aday als laterals i Portu i Mojica davant seu a les bandes.

IDEA RESCATADA

Debatut a l’estiu, el tècnic no havia retocat més el seu patró pel bon paper també a primera

AVALAT

Quique Setién i el mateix Machín van coincidir que el moviment havia impulsat l’equip
DE TRES A DOS CENTRALS
Ramalho
, acostumat a formar part del trio de centrals, va passar al lateral dret i va deixar Bernardo i Juanpe com a parella al mig en una línia de quatre.
DE CARRILERS A LATERALS
Aday
, un dels que va entrar, es va situar a l’esquerra, però no de carriler, sinó com a lateral, una posició gens coneguda per a un home ofensiu com ell.
BANDES DOBLADES
Mojica
va passar del carril a l’extrem esquerre, i Portu es va escorar a l’altre costat. L’entesa entre Aday i Mojica va fer més productiva la banda esquerra que la dreta (Ramalho i Portu).

Buscant recursos durant la depressió post-Lugo

X.M.

En la primera part de la temporada 2015/16, la posterior a la garrotada contra el Lugo, el Girona no va carburar gens bé, i un dels recursos de Machín va ser provar el 4-4-2. Ho va fer per primer cop a mitjan segona part a Miranda –Kiko Olivas va passar al lateral dret–. A Leganés, va canviar de sistema en el descans, aprofitant la lesió d’Aday, substituït per Jairo. També ho va provar a Vitòria i a Tenerife, on Kiko Olivas va tornar al lateral. En un Girona-Còrdova, també va prescindir d’un central en la recta final, quan arriscava. I a Palma, en l’últim partit del 2015, va canviar Lejeune per Coris en el descans. De fet, en aquell mercat d’hivern va arribar un lateral dret, Pablo Maffeo. El Girona, però, va reaccionar, es va enfilar cap amunt i Machín va reforçar la seva fidelitat en el 3-5-2.

La sorpresa a Ponferrada el dia dels vuit minuts en l’abisme

X.M.

Quan va aterrar, amb el Girona molt enfonsat, Pablo Machín va buscar una sacsejada i va aplicar un 3-5-2 que era tota una novetat a Montilivi. No el va remoure fins a la penúltima jornada, a Ponferrada, amb l’amenaça del descens a segona B. Machín va sorprendre amb un 4-4-2, amb Ramalho i Juncà als laterals, Richy i Chus Herrero a l’eix, Iván López i Felipe d’extrems, Eloi i Timor al mig, i Tato i Ortuño al davant. En una tarda plena de neguit, el Girona va ser durant vuit minuts equip de segona B, però l’instint d’Alfredo Ortuño i una mà d’Isaac Becerra el van salvar. “Els equips ens feien mal pels laterals i també hem volgut jugar una mica amb la carta de la sorpresa. Ha sortit prou bé”, argumentava després Machín sobre el canvi de sistema a El Toralín.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)