L’arribada d’Aguirre a la banqueta espanyolista va anar acompanyada de la reconversió de Stuani de la posició de davanter centre cap a l’extrem, la mitja punta i fins i tot l’interior. L’uruguaià, tot i expressar que no s’hi trobava còmode, va respondre a la variació del seu rol amb el que millor sap fer: gols. Aquella temporada Stuani va marcar sis gols i va ser un complement excel·lent per a Sergio García. Durant tot el curs va ressonar la idea que Stuani sortiria del club perquè l’Espanyol guanyés múscul financer però finalment es va quedar una tercera temporada.