Girona

MARC MUNIESA

DEFENSA DEL GIRONA FC

“Pensar a jugar a Europa amb el Girona et fa trempar”

“Quan ens vam salvar, ja tenia clar que estaria tres anys més en el Girona, que és el que volia”, diu el central lloretenc, per qui el club de Montilivi pagarà entre 3 i 4 milions d’euros a l’Stoke City

“M’he fet preguntes i hi he donat moltes voltes, però la raó de per què no he jugat més és perquè l’equip ha funcionat molt i molt bé”

La salvació sempre serà un objectiu, però qui sap si ens podrem assemblar en un futur a equips com ara el Vila-real o el Sevilla
Valoro que, tant a Màlaga [0-0] com a Vitòria [1-2], he demostrat que puc jugar en qualsevol moment i fer-ho bé
Només escoltar l’himne de l’Europa League ja motiva. Si el club té aquesta por, que no la tingui i que confiï en els jugadors
No he demanat explicacions al ‘mister’. Hi tinc una relació cordial i vull que es quedi. Ell ens ha dut fins aquí
Hem de fer 9 punts per jugar a Europa, però el partit clau és el de Getafe. Serà lleig i molt físic, però l’hem de guanyar

Marc Muniesa (Lloret de Mar, 27 de març del 1992) jugarà les tres pròximes temporades en el Girona després que l’acord de cessió amb l’Stoke City inclogués una clàusula de traspàs obligatori –entre 3 i 4 milions d’euros– que el club de Montilivi havia de fer efectiva en el cas de permanència. Tot i assegurar-se un puntal i un futbolista de llarg recorregut, el central ja fa uns mesos que ha perdut protagonisme (només dos partits dels vint últims).

La permanència matemàtica, fa unes setmanes, va significar que vostè ja sigui jugador del Girona fins al 2021. Satisfet?
Sí. Suposo que el club ho farà oficial abans no s’acabi la temporada, però des del moment de la salvació jo ja tenia clar que estaria tres anys més aquí.
Ja va dir vostè que els de l’Stoke eren bons negociadors. Va costar que el cedissin aquí...
Sí. Però ells també van veure la voluntat que jo tenia de jugar en el Girona. D’aquí la clàusula de la permanència, ja que, si el Girona hagués baixat, ells em volien recuperar sí o sí...
Al final, el que perdrà la plaça a la Premier, si no hi ha un miracle, serà l’Stoke City...
Malauradament no estan tenint un dels millors anys. En certa manera es veia venir, perquè jugadors que eren molt importants per a l’equip han anat marxant. Els he seguit cada cap de setmana i no han tingut tampoc sort. Partits que han pogut guanyar no els han guanyat i s’han anat quedant endarrerits. Ho tenen complicat.
El possible descens de l’Stoke abaratirà el seu fitxatge?
Crec que no afecta en res.
Vostè sí que, esportivament, hi sortirà guanyant...
Jo tenia clar que volia continuar al Girona. Potser l’any que ve correm el risc de baixar, però la realitat és que en la primera espanyola hi ha equips que aquest risc el corren cada any.
Ha jugat només dos dels vint últims partits. A Màlaga perquè no hi era Juanpe (sancionat) i a Vitòria perquè Machín va fer rotacions. Decebut?
Al principi el mister va confiar molt en mi. Vaig fer un parell d’entrenaments i de seguida em va posar. Però després de lesionar-me contra l’Alavés [3 de desembre del 2017] l’equip va encetar una ratxa espectacular que ens va portar fins a posicions europees, i quan em vaig recuperar ja no he comptat. És cert que em queda una espineta de no haver tingut continuïtat després d’haver mantingut la porteria a zero a Màlaga [0-0], però és la decisió del mister. Crec que l’equip ha fet una temporada espectacular i que el tècnic també ho ha fet molt bé, però sí que els jugadors que hem tingut menys protagonisme n’esperàvem una mica més.
Com a professional, es evident que ho ha d’acceptar, però també donar-hi voltes. Hi ha trobat alguna explicació?
Sí que hi he donat voltes. Moltes voltes. He passat d’indiscutible a estar a la banqueta i a no comptar ni tenir minuts. He intentat entrenar-me fort cada dia i esperar una oportunitat que no ha acabat d’arribar. De preguntes, te’n fas moltes. Però crec que la raó principal per la qual tant jo com altres companys no hem jugat més és perquè l’equip anava molt i molt bé.
Ha preguntat a Machín per què no juga o ell li ha donat alguna explicació?
Jo no li he demanat explicacions. L’equip anava molt bé i els jugadors que estaven jugant en la meva posició també ho estaven fent molt bé. La meva relació amb el mister és normal i cordial. Vam parlar fa molt de temps, quan tornava de la lesió, i precisament em va dir que jo no jugava perquè l’equip estava funcionant de meravella. Però han passat molts partits, també és cert, i continuo sense fer-ho. Per això valoro que tant a Màlaga, amb la porteria a zero, com al camp de l’Alavés, amb la victòria, quan he sortit he demostrat que puc jugar en qualsevol moment i fer-ho bé.
Vostè n’ha tingut dues, de lesions. Però després de la primera [a Leganés] sí que va tornar de seguida a l’onze...
Sí, sí. Tot i que l’equip venia de guanyar a Riazor, el mister em va tornar a posar contra el Madrid. Per això, quan després de recuperar-me de la segona lesió no vaig tornar a l’onze, hi vaig donar voltes, vaig fer aquesta mateixa comparació i em vaig fer més preguntes. Però el mister deu tenir les seves raons.
Malgrat que la foto de l’onze del Girona és molt fixa, dels centrals que van començar només continua Bernardo. Vostè i Alcalá s’han vist avançats per Juanpe i Ramalho...
Sí. Pedro ha estat set mesos fora i jo, gairebé quatre. Però tant Juanpe com Ramalho, i també Timor quan ho va fer puntualment, han estat molt bé.
En moltes alineacions, durant moltes jornades, el dubte era Ramalho o Muniesa... Bàsicament pel fet que el basc no tenia garantida la continuïtat en el Girona a l’estiu i vostè venia com un dels puntals.
El nivell que ha ofert Jonas ha estat excepcional. Com el de tots els centrals. Al final m’ho he pres bé. Això és un joc d’equip i el que vull és que el Girona estigui com més amunt millor. I si podem arribar a Europa, millor, perquè ens beneficiarà, a tots, amb més partits.
Tot i que no hi ha hagut raons per fer canvis, el 6-1 del Camp Nou, el 6-3 a Madrid, el 5-0 a Anoeta... convidaven també a fer algun retoc en defensa, no?
Són preguntes que també m’he fet, sobretot després del resultat al camp de la Real, perquè tant contra el Barça com contra el Real Madrid són equips contra els quals saps que pots perdre perquè són camps molt especials. A Anoeta, potser va ser un dels dies més negres junt amb el de l’Eibar, però crec que el mister va voler donar la confiança el dia del Betis als jugadors que l’han dut fins aquí.
Parlant dels tres centrals, els han fet molts gols guanyant-los l’esquena. És una mica el taló d’Aquil·les del sistema?
Més que problema del dibuix, potser ha estat més el fet de traçar la línia de pressió tan amunt. Això obliga els centrals a estar molt concentrats. Els entrenadors ens estudien molt més que a segona, i els rivals ens saben atacar perquè tenen molta qualitat. Estem parlant de primera!
Es veu vostè en l’onze de Getafe o s’també s’ha deixat de fer aquestes preguntes?
No ho sé, la veritat. De vegades he pensat que, per a mi, la temporada s’ha acabat, però de seguida te’n desdius perquè saps que ets professional i has d’estar endollat i preparat en tot moment per si t’arriba l’oportunitat. Si no ho estàs, aleshores és quan quedes en ridícul. Per això intento estar sempre motivat per al que arribi.
Els futbolistes que juguen defensen la continuïtat de Machín el curs que ve. Els que no ho fan tant, com vostè, també?
Es clar que sí. Ell ha dut l’equip fins aquí. Els jugadors han respost. Tenim molt clar com vol jugar el mister i ell té molt clar com vol gestionar l’equip. Als que no juguem ens agradaria entrar més en la roda, perquè ja li hem demostrat que pot comptar amb nosaltres. Però això ja és cosa seva.
Amb 26 anys, i en l’aspecte personal, està clar que vostè visualitza el curs 2018/19 amb més protagonisme que no pas aquest...
Està clar, però m’ho he de guanyar a la gespa. No només ho he de transmetre a través de la premsa o a les xarxes socials. Tots som professionals i tots volem jugar, i el mister n’ha d’escollir onze. A l’Stoke ja vaig viure una situació similar el primer any. Jo confio plenament en mi.
Entenem que el canvi d’aires no és cap opció?
No. Si no passa res greu, no. Si Quique [Cárcel] i el mister em volen aquí, jo estaré encantat. Estic a casa i molt content. I tinc clar que en el primer any que torno a la lliga espanyola i en un equip nou, també hi havia un cert marge d’adaptació.
La permanència és d’excel·lent. Europa seria la cirereta?
Sens dubte. Hem fet el més difícil, que era mantenir-nos a set jornades del final. Però l’equip ha competit tan bé contra pràcticament tots els rivals que el que vol és acabar de rematar-ho. Hi ha equips que han fet un salt de qualitat, com ara el Betis, i d’altres que s’han afegit a la lluita, com per exemple el Getafe, després de guanyar a Eibar i a València. Nosaltres hem afluixat una mica, potser per cansament, però continuem allà. I aquesta jornada es la que marcarà si estarem o no a Europa. Perquè, en els tres partits que ens queden, l’Eibar, el València i Las Palmas possiblement no s’hi juguin res.
Creu que seria un bon negoci per al Girona jugar a Europa. El segon any sempre és el més complicat...
Jo crec que jugar a Europa per a qualsevol equip és un privilegi. Escoltar l’himne de la Champions o de l’Europa League ha de motivar qualsevol jugador. Si el club té aquesta por, que no la tingui. Els animo que, si entrem a Europa, estiguin tranquils, reforcin l’equip en les posicions que creguin que ho han de fer i confiïn en els jugadors. És cert que el segon any és més complicat; però, si l’equip manté la base i el bon clima que hi ha al vestidor, es poden fer grans anys.
En la lliga, el Leganés va pagar la copa; l’Athletic, la Real i potser el Vila-real, l’Europa League; el Sevilla, la copa i la Champions. Costa estar a un alt nivell en dues o tres competicions...
Sí. I acabar setè vol dir haver d’estar bé al juliol per fer tres prèvies d’Europa League. Tot això, després d’un any de mundial i amb companys que hauran estat a Rússia i que s’incorporaran tard. És cert que pot acabar carregant i cansant, però jugar competició europea motiva qualsevol jugador, sobretot els que som d’aquí. Només pensar a jugar a Europa amb el Girona et fa trempar.
Després del 4 de 18, necessiten la perfecció per ser a Europa?
Crec que hauríem de fer un mínim de 9 punts. Guanyar 3 dels 4 partits que queden. Sobretot el de Getafe. Aquest és bàsic, vital.
Diumenge serà un d’aquells partits de rosegar sorra?
Sí. Partits lletjos, físics, de perdre temps, de moltes faltes. Qui s’avanci en el marcador ho tindrà molt de cara. Sabem que ells estan en una bona dinàmica i que es veuen a prop d’Europa. Tots dos som recent ascendits. Els misters es coneixen. Els jugadors, també. Serà un partit semblant al de la primera volta.
Com valora en el seu primer any al Girona i en el primer any del club a Montilivi a primera divisió la resposta de l’afició?
Les novetats sempre animen, però la rebuda ha estat espectacular i els jugadors ens hem sentit amb molt de suport. La mitjana a casa ha estat de més de 10.000 espectadors. És important que continuïn venint en els dos partits que queden [Eibar i València] i sobretot les pròximes temporades en què potser hi haurà moments més dolents, però segur que l’equip ho intentarà donar tot per mantenir la categoria. I qui sap si podem fer un bon projecte i semblar-nos a equips com ara el Vila-real o el Sevilla en un futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)