La sala de premsa plena de gom a gom, i una mar de llàgrimes i abraçades. Era evident que el comiat d’ahir al Nou Estadi no era un adeu qualsevol. El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, va comunicar, “amb tristesa”, la destitució del director esportiu, Emilio Viqueira, que tanca una etapa de cinc anys al club tarragoní. La deriva esportiva de les dues últimes temporades havia erosionat la confiança del consell d’administració en Viqueira, i les últimes setmanes, amb derrotes doloroses, discrepàncies en la destitució de Nano Rivas i l’ambient enrarit de l’entorn, van precipitar la decisió, presa de comú acord entre les dues parts, a tres jornades del final de la lliga.

Sense Viqueira i amb el canvi a la banqueta, el club busca un revulsiu i tranquil·litat en l’entorn –en l’últim partit a casa es van sentir alguns crits contra el director esportiu, que després es va encarar amb algun aficionat– per afrontar els tres últims partits, en què el Nàstic es juga la permanència. “Estic convençut que els jugadors ho aconseguiran per tu”, va dir Andreu mirant Viqueira i, de reüll, els futbolistes, presents tots a la sala de premsa. “No podem dir res dolent d’ell, ha fet un treball extraordinari, i ara el tornaríem a fitxar. Però pel que hem viscut les últimes setmanes teníem clar que havíem d’arribar a aquest acord”, va afirmar el president, visiblement emocionat “pels intensos moments d’alegria i de tristesa d’aquests anys”. El mateix Viqueira va corroborar les paraules d’Andreu: “Estava patint pels últims fets, que no tenen res a veure amb l’afició, sempre modèlica, i vull que el club estigui tranquil per assolir l’objectiu, que s’aconseguirà segur. Ja vaig dir que quan fos un destorb m’apartaria.” Viqueira, sense poder contenir les llàgrimes, va tenir paraules d’agraïment per a tothom, començant pel president i acabant per la plantilla –“sou molt grans i no us mereixeu el que està passant”, va afirmar–, i va repassar els “cinc anys meravellosos”.

De l’èxit a la decepció

Amb l’equip que acabava de baixar a segona B, l’agència de representació de futbolistes Promoesport va apostar, en un moment molt complicat, per un Nàstic a prop de la fallida econòmica, i es va convertir en accionista i va portar la gestió esportiva amb Viqueira al capdavant des del maig del 2013. Després de quedar-se a les portes de l’ascens a Llagostera, el Nàstic el va aconseguir el 2015 i, només un any després, va estar molt a prop de pujar a primera. Després, però, els resultats es van començar a tòrcer, amb molts fitxatges i poc rendiment esportiu i un ball d’entrenadors, amb cinc destitucions en dos anys. L’última ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Josep Maria Andreu ja volia fer fora Nano Rivas després de perdre a Llorca, però Emilio Viqueira el va aguantar. Les dues derrotes següents, contra l’Osasuna i el Sevilla Atlético, van crispar l’ambient, van situar l’equip a un sol punt de les places de descens i van acabar la paciència d’Andreu, que va agafar les regnes de la situació. Viqueira ja no va poder evitar l’acomiadament de Rivas.

Ara, amb l’economia sanejada i la política esportiva dels últims anys en entredit, el Nàstic ja no necessita Promoesport, i el pas següent serà la pèrdua de pes de l’agència en les decisions esportives i, probablement, la seva desvinculació del club. Situar José Antonio Gordillo, amb més experiència als despatxos que a la banqueta i de la confiança d’Andreu, com a entrenador d’urgència és, probablement, la primera decisió de la nova etapa del Nàstic.