3a divisió FEF

Un cop dur per al degà

Cara i creu. El Palamós no ha aixecat el vol en tota la temporada i ho ha acabat pagant amb un descens que es veia a venir des de fa mesos. El Figueres, tot i patir, ha acabat aprovant el curs

La temporada 2017/18 de tercera divisió no serà de gran record per als dos equips empordanesos que hi han participat. De fet, per al Palamós ha significat una taca negra en la seva trajectòria ja que ha suposat el descens a primera catalana per segona vegada en 120 anys d’història. A diferència dels del Baix Empordà, els veïns figuerencs no han pagat un preu tan elevat per una temporada irregular gràcies a la reacció de l’equip en el moment clau del curs, que ha servit per aprovar una temporada de reestructuració i amb contratemps.

Qui juga amb foc es crema

El descens final del Palamós no ha arribat per sorpresa. La temporada del degà, amb un equip renovat i rejovenit respecte al curs passat, no ha acabat de rutllar en cap moment i s’ha acabat pagant car. Els de la Costa Brava sempre han jugat amb foc a la zona baixa –la millor classificació en tota la temporada és una setzena posició en les jornades 10 i 14– i no han pogut sortir de les brases. El moment malauradament decisiu del curs va arribar en la jornada 27 contra el Granollers, quan en el temps afegit al degà se li va escapar una victòria que l’hauria distanciat del seu rival directe.

Tot i això, els motius del descens han estat més profunds, i és, que a banda de la banqueta, amb el relleu de Vicenç Fernández per Pitu Batlle, l’equip tampoc ha tingut estabilitat al camp. I és que en total aquest curs han participat 38 jugadors amb el primer equip, després que durant el curs es donés la baixa a homes cridats a ser importants com Barrera, Cornellà, Herrera, Fran Ochoa o Bonaventura. L’arribada de cares noves, tot i tenir una reacció inicial amb set jornades sense perdre, no es va traduir en bons resultats i al final el debut de vuit jugadors juvenils i el rendiment golejador de Marc Medina –11 gols– i Henry –6 gols des del gener– han estat les poques notes positives d’una temporada per oblidar.

A batzegades

El Figueres ha trepitjat gairebé totes les posicions de la taula –va arribar a col·locar-se quart en la jornada 4 i va caure a la setzena posició en la 25–. Els mals resultats a Vilatenim, amb només 22 punts –6 victòries, 4 empats i 9 derrotes–, han estat la xacra d’un curs en què han acabat en la desena posició amb 53 punts.

Un dels hàndicaps que la Unió ha hagut de superar durant el curs va ser la marxa de Chicho al gener, però amb el trio format per Abella, Yeto i Gordillo a la banqueta els figuerencs han reaccionat en el tram final de temporada per abandonar definitivament la zona baixa. Una ratxa d’onze jornades sense perdre, amb sis victòries en set partits, va ser el que va fer enlairar el Figueres en la classificació per, fins i tot, arribar a somiar amb una remota possibilitat de jugar la promoció. Entre els noms propis del Figueres aquesta temporada, destaca per sobre de tots el de Xavi Ferrón, que amb 12 dianes ha acabat com un dels màxims golejadors de la lliga. L’altempordanès ha estat ben acompanyat per Gil Muntadas, amb 8 gols, i per l’equilibri de jugadors experimentats –els centrals Cunill, Romero i Canal, entre altres– amb joves futbolistes amb molta projecció com Carles Puig, Pep o Èric Torres.

L’EQUILIBRI DE LA PLANTILLA, DETERMINANT

25
jugadors
ha utilitzat el Figueres aquesta temporada i només cinc d’ells –dos porters– han jugat menys de deu partits en total.
38
jugadors
ha utilitzat el Palamós aquesta temporada, amb 17 jugadors que no han arribat a jugar deu partits, una quarta part del curs.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)