Girona

Una assignatura a millorar

Els cedits del City. Amb l’excepció de Pablo Maffeo, que partia amb l’avantatge de conèixer Pablo Machín i el vestidor, l’aportació dels ‘blues’ en el primer curs a primera ha estat decebedora

L’ascens a primera va obrir un nou escenari en la vinculació del Girona amb el Manchester City. Amb el club de Montilivi ja integrat dins del City Football Group, la relació prometia ser molt positiva per als gironins, que podien gaudir de futbolistes amb projecció per consolidar la plantilla a l’elit. Al final, però, el bon, i sorprenent, rendiment dels jugadors que van assolir l’ascens des de plata ha provocat que la influència dels cinc jugadors que van arribar cedits del Manchester City no hagi estat tan productiva com es podia esperar.

Un fix molt esperat

Després que en el mercat d’hivern Marlos Moreno i Larry Kayode canviessin d’aires, Pablo Maffeo, Aleix Garcia i Douglas Luiz són els tres cedits del City que han jugat tota la temporada a Montilivi. La seva aportació ha estat desigual i només Pablo Maffeo ha deixat, una vegada més, grans sensacions. El carriler de Sant Joan Despí partia amb l’avantatge d’haver jugat 24 partits amb el Girona en la segona volta de les dues temporades anteriors i ho va aprofitar per convertir-se des del primer dia en l’amo i senyor del carril dret. Maffeo ha acabat la temporada havent jugat 33 partits, 32 dels quals com a titular, i un total de 2.645 minuts que el situen com el vuitè jugador més utilitzat de la plantilla. Només les sancions –s’ha perdut dos partits per acumulació de grogues–, els dies de moltes rotacions i una petita baixada de rendiment al mes de gener l’han apartat de l’onze inicial de Machín. El bon nivell general de Pablo Maffeo feia que el Girona es plantegés amb els ulls tancats tornar a aconseguir la seva cessió la temporada que ve, però el seu fitxatge per l ’Stuttgart va provocar que el carriler s’acomiadés ja de Montilivi amb llàgrimes als ulls en l’últim partit a casa.

Recanvis amb gust amarg

El paper d’Aleix Garcia i Douglas Luiz no ha estat ni de llarg tan rellevant com el del de Sant Joan Despí, i ha estat molt per sota del que s’esperava. El cas del migcampista d’Ulldecona és d’aquells casos estranys que costen d’explicar, i és que sempre que ha trepitjat el camp ha deixat molt bones sensacions. Quan Aleix ha hagut de suplir Àlex Granell o Pere Pons, ha complert amb nota, però el seu protagonisme ha estat massa intermitent, sempre a l’ombra dels dos gironins i, a vegades, fins i tot de Timor quan el partit reclamava més múscul segons el criteri de Pablo Machín. En total, Aleix Garcia ha acabat la temporada amb 20 partits de lliga jugats, més de la meitat, però només ha estat titular en set. Amb només 849 minuts jugats el migcampista ha estat una víctima de les poques rotacions que ell mateix ha denunciat més d’una vegada.

El cas de Douglas Luiz encara ha estat més decebedor, i és que el brasiler va arribar a Girona cridat a ser un puntal de l’equip després que el City pagués uns 13 milions d’euros al Vasco da Gama per ell l’estiu passat. Després de deu mesos, tot i tenir un talent inacabable que s’ha deixat veure en petites pinzellades, mai s’ha guanyat un lloc a l’equip. El poc compromís defensiu i les dificultats per encaixar en el que demanava el tècnic l’han anat apartant a poc a poc dels terrenys de joc. El migcampista ha jugat 15 partits de lliga, però només va ser titular a Montilivi contra el Barça el dia que Machín va revolucionar l’onze. A més, les seves aparicions han estat cada vegada més esporàdiques, i és que en la primera volta va participar en 12 dels 19 partits, però en la segona només ha disposat de 26 minuts repartits en tres estonetes. En els últims deu partits no ha jugat i només ha anat convocat en tres partits.

PABLO MAFFEO

Ha estat fix en el carril dret i és el vuitè jugador de la plantilla amb més minuts

ALEIX GARCIA

Quan ha jugat ha rendit bé, però ha viscut a l’ombra d’Àlex Granell i Pere Pons

DOUGLAS LUIZ

La seva aportació, gairebé sempre des de la banqueta, ha anat de més a menys

Marlos Moreno i Larry Kayode, només mig curs abans de fer les maletes

El colombià Marlos Moreno i el nigerià Larry Kayode són les dues mostres clares que la via del City no ha estat gaire eficient. La poca participació dels dos jugadors en la primera volta va provocar que en el mercat d’hivern fessin les maletes per buscar minuts en un altre lloc. Marlos Moreno va tornar a Amèrica del Sud per incorporar-se al Flamengo, mentre que Larry Kayode, després d’una fuga frustrada a l’Amiens, ha acabat la temporada jugant al Xakhtar Donetsk tot i que no ha aconseguit entrar en la llista de Nigèria per al mundial, el seu gran objectiu.

En el cas de Kayode el Girona hauria preferit retenir-lo fins a final de temporada, i és que abans de marxar el nigerià havia jugat 12 partits de lliga, però només dos com a titular. El gran rendiment de Stuani i Portu va rellevar el nigerià a tenir un paper de revulsiu en les segones parts que tampoc va acabar d’assumir, ja que va marxar de Girona sense cap gol al sarró. D’altra banda, la decisió de prescindir de Marlos Moreno va ser més fàcil de prendre, ja que l’extrem colombià no es va fer mai un lloc en el sistema de Machín. Des de la seva arribada el seu paper depenia d’un canvi de sistema i el bon funcionament del 3-5-2 li va acabar tancant les portes i va confirmar que el seu fitxatge havia estat més un error que un encert.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)