El declivi del Llagostera
Muntanya russa. El Llagostera, que tot just tres temporades enrere jugava a segona A, va certificar diumenge el descens a tercera divisió, categoria que no tastava des del curs 2010/11
Diuen que tot el que puja baixa, i això és precisament el que li ha passat al Llagostera en les últimes temporades, com si d’una muntanya russa es tractés. Al club llagosterenc, que va passar a la història quan va portar l’equip des del futbol regional fins a segona A amb set ascensos en deu anys, ara li toca viure l’altra cara de la moneda, i és que, després de baixar del futbol professional la temporada 2015/16, diumenge va certificar al camp de l’Izarra el descens a tercera divisió, categoria que els blaugrana no tastaven des del curs 2010/11. Han estat dos descensos en els últims tres anys que han provocat el declivi del Llagostera, una pèrdua de categories que ara caldrà veure com afecta el club de cara al futur. “Jugar a tercera ja és molt per a un club com el nostre, el que passa és que havíem acostumat molt bé tothom”, explicava la presidenta, Isabel Tarragó, just després del drama de diumenge, encara visiblement afectada pel moment. Tan afectada com la resta de l’expedició llagosterenca, des de l’encarregat de material fins al director esportiu, Oriol Alsina, passant pels jugadors i la resta del cos tècnic i l’staff desplaçats a Navarra. Però ja no s’hi pot fer res, i és que si falles el futbol no et perdona.
Una agonia d’inici a fi
El Llagostera va baixar a tercera divisió després de completar una promoció de permanència nefasta contra l’Izarra –un equip normalet i poca cosa més–, però els problemes dels llagosterencs es remunten a molts mesos enrere. Concretament, des del principi d’una temporada que ha estat una agonia constant, plena d’entrebancs i que ha acabat de la pitjor manera possible. Amb una plantilla dissenyada clarament per aspirar al play-off d’ascens, costa d’explicar com s’ha pogut arribar a aquest extrem. D’handicaps, però, el conjunt dirigit per Òscar Álvarez n’ha tingut molts aquest curs, tots decisius per perdre la categoria de bronze.
El primer, i segurament el més important, és la pobra estadística de l’equip a casa, amb 19 punts en 19 partits al municipal i només quatre victòries (el segon pitjor conjunt com a local del grup 3), un dèficit que ha pesat com una llosa en l’equip llagosterenc, històricament molt sòlid i solvent davant la seva afició. Encara que pugui semblar absurd, segurament la plantilla d’aquest any reunia una qualitat i unes característiques que estan als antípodes del que es pot jugar al terreny de joc del municipal.
Un altre gran problema que ha acompanyat el Llagostera al llarg de tota la temporada és la falta de gol, amb només 31 dianes en 38 partits (0,81 de mitjana). A més, els gironins han quedat en divuit enfrontaments sense veure porteria, entre els quals hi ha els dos últims contra l’Izarra en l’eliminatòria de permanència (0-0 a Llagostera i 1-0 a Merkatondoa). En aquest sentit, la culpa ha estat repartida, però sobretot s’ha trobat a faltar la poca pólvora dels jugadors d’atac. Toni Gabarre ha marcat 6 gols, però jugant un grapat de minuts i amb importants ratxes sense sucar. Gavilán i Moha van marxar en el mercat d’hivern amb dos gols cadascun i només van ser substituïts per Sergi Arimany, que entre lesions i poca participació ha quedat sense estrenar-se, igual que l’uruguaià Facundo Guichón, a l’estiu cridat a ser el jugador franquícia de l’equip i que se n’anirà de Llagostera amb més pena que glòria. I encara sort de Leo Ramírez (6 gols) i del pitxitxi Pablo Sánchez (7), que va passar el primer mig any gairebé sense jugar per decisió tècnica. Álex Colorado, reaparegut fa poc temps després de passar un calvari amb les lesions, tampoc ha pogut oferir el rendiment esperat quan se’l va fitxar.
Tot plegat, un cúmul de circumstàncies negatives que han dut el Llagostera a una situació totalment inesperada a principi de temporada.
Les incògnites comencen per la banqueta
Després del descens a tercera, el Llagostera haurà de replantejar els seus objectius. En aquest sentit, i encara sense haver acabat de pair del tot la desgràcia, ara caldrà veure quins són els pròxims moviments del club controlat majoritàriament pel matrimoni Tarragó-Alsina (són els màxims accionistes de la SAE). S’espera que la majoria de futbolistes de l’actual plantilla facin les maletes, amb la principal incògnita de qui serà l’entrenador el curs vinent. La figura d’Òscar Álvarez ha queda tocada amb el descens, tot i gaudir sempre de la confiança d’Alsina, que en principi no es planteja tornar a la banqueta.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024