Per a un gironí com Eloi Amagat poques coses poden provocar més satisfacció que arribar a la màxima categoria del futbol estatal vestint la samarreta blanc-i-vermella: “El 4 i el 5 de juny del 2017 són els dos dies més feliços de la meva vida, ja no només en l’àmbit professional sinó segurament també personal. Viure aquella situació, en què tanta gent es va poder treure de sobre un gran pes i una espina molt important després de tant patiment en temporades anteriors, ho recordarem sempre més. L’alegria va ser màxima.”

Precisament, sobre la manca de patiment durant els 90 minuts que va durar el duel decisiu contra el Saragossa que els va donar l’ascens, Eloi Amagat ho recorda així: “Crec que ja en teníem prou tots plegats, de patiment. No només el que havíem viscut durant l’any, sinó també el que ja portàvem acumulat d’altres cursos. Va ser un partit en què les defenses es van imposar als atacs perquè cap dels dos necessitàvem marcar i finalment es va poder complir el somni.” I és que Eloi Amagat és un dels homes que més intensament va viure l’ascens i també ha vist de ben a prop el creixement del club: “Fa uns anys no estàvem acostumats a patir tant. L’ascens ens va alliberar.”