El Nàstic va haver d’esperar fins a l’última jornada per aconseguir la permanència, però almenys no va haver de patir. L’efectivitat de la primera mitja hora –amb els gols d’Álvaro Vázquez (11’) i Manu Barreiro (31’)–, l’ajuda del Nou Estadi de les grans ocasions –millor entrada de la temporada– i la poca tensió competitiva del Rayo, que feia una setmana que celebrava l’ascens, van permetre als grana assolir una victòria que els manté a segona A.

El Nàstic ha acabat salvant una altra temporada per oblidar. Ja són dos anys jugant amb foc, però de moment no s’ha cremat. El curs passat, la mala política de fitxatges de l’estiu va construir un equip descompensat, planer i sense ànima, i, després de dos relleus a la banqueta, només un bon final de lliga va permetre salvar els mobles. Aquest any, un déjà vu: quatre entrenadors més i molta improvisació. Un tècnic sense consens a l’estiu (Lluís Carreras), una plantilla mal planificada i solucions sobre la marxa. Al final, com el curs passat, un canvi a la banqueta tres jornades abans del final ha resultat clau, amb tres victòries salvadores i el paper decisiu, com sempre, d’una afició que aparca les crítiques i fa costat a l’equip quan cal, com ahir. L’arribada de José Antonio Gordillo, home de confiança del president, Josep Maria Andreu, marca un nou rumb, amb un pes decreixent de Promoesport i dels moviments del mercat, i amb un projecte amb més personalitat i sentiment que ha d’aprendre dels errors que gairebé porten l’equip a un descens a segona B que el club ara no es pot permetre.

Si el Nàstic sobreviu és perquè en els moments límit tot funciona: l’equip es connecta i l’afició l’empeny. Amb l’esquema (4-4-2) i els titulars dels dos partits anteriors amb Gordillo, ahir va començar fort, conscient del que hi havia en joc, i va buscar des de l’inici, empès per un Nou Estadi calent, l’àrea rival amb joc directe. Certa tensió visualitzada en alguna imprecisió defensiva en les primeres aproximacions visitants va desaparèixer amb el primer gol, especialment oportú com a tranquil·litzant: Kakabadze va enviar una centrada al primer pal per a Álvaro Vázquez, que va girar el cap i va enviar la pilota a l’altre pal, lluny de l’abast de Mario. El Nàstic va disminuir una marxa el ritme, ara més contemplatiu, i el Rayo ho va aprofitar per tenir més la pilota, però era poc profund. Només un córner rematat de cap i desviat per Guerra va mig inquietar els locals abans del 2-0, un golàs: centrada d’Álvaro Vázquez i rematada de tisora de Barreiro. Amb el partit i la permanència encarrilats, la graderia del Nou Estadi va començar a fer l’onada mentre a la gespa es veia un equip còmode. Feia circular la pilota a la zona de mitjos i buscava l’àrea quan en tenia l’oportunitat. Així, una altra pilota penjada va ser rematada amb el cap, tou i centrat, per Barreiro.

Ja es veia que la segona meitat tindria poca història, i així va ser. El Nàstic va començar avisant per mantenir el rival a ratlla, amb un xut creuat de Kakabadze i dues canonades seguides de Matilla. Però amb el públic persistint amb l’onada i el resultat a favor, era fàcil relaxar-se, i en la fase següent del partit la defensa grana va estar més exigida per un Rayo tan constant com tou. L’expulsió de Chori Domínguez (69’) va acabar d’aplanar el camí del Nàstic, que va viure un final molt més plàcid que fa un any, amb l’agònic partit contra l’UCAM. El que sí que va ser com llavors va ser la inevitable invasió de camp per alliberar tensions després d’una temporada complicada.