Johan Mojica ha trobat a Girona el context ideal per explotar les seves característiques, consolidar-se a l’elit i fer-se un lloc en el mundial de Rússia. I això que va aterrar a Montilivi com a alternativa a la marxa d’Angeliño Tasende, que se’n va anar al cap d’un mes d’haver arribat cedit pel Manchester City perquè veia que no tindria les oportunitats que esperava. Era en el mercat d’hivern de la temporada 2016/17, la de l’ascens a primera. El Girona ja feia temps que tenia els ulls clavats en Mojica, i un cop coneguda la voluntat d’Angeliño de marxar, va activar una solució que ja intuïa molt positiva.

Mojica va jugar durant la segona volta del curs 2016/17 com a cedit pel Rayo Vallecano, que no va concedir cap opció de compra al Girona. Amb un perfil ideal per al carril, el colombià va mostrar de seguida molt bones maneres, tot i que no va tenir gaire continuïtat, minvat per les lesions. Entre el febrer i el juny, l’esquerrà va acumular 530 minuts en deu participacions en la lliga. De partits complets, en va jugar dos.

Tancada la temporada de l’ascens, Mojica se’n va tornar al Rayo, però el Girona va estar molt interessat a recuperar-lo. I ho va acabar aconseguint, amb un altre contracte de cessió, aquest amb dret preferent de compra a final de curs. Ja a la màxima categoria i des de l’estiu a Montilivi, Mojica va oferir un molt bon nivell al costat esquerre, en un equip en què Machín va ser fidel al patró i als homes que havien aconseguit l’ascens. El futbolista havia tastat la primera la temporada 2013/14, amb el Rayo –en la seva primera experiència lluny de Colòmbia–, amb 737 minuts en 12 partits. Amb el Girona, va tenir molta més continuïtat i va ser un dels onze jugadors que van superar els 2.000 minuts. Es va fer seu el lloc al carril esquerre, sempre que les lesions li ho van permetre, i va jugar sencers 18 dels 30 partits de lliga en què va participar. El bon paper com a blanc-i-vermell no només l’ha ajudat a consolidar-se a l’elit, sinó que li ha obert les portes de la selecció just a temps de disputar el mundial, després de tres anys sense convocatòries.