El fracàs a San Lázaro serà sens dubte el moment més recordat d’un curs que el Terrassa, malgrat el desenllaç final, no pot oblidar. D’entrada, perquè ha aconseguit recuperar una idiosincràsia pròpia. “Vull que tinguem una personalitat arriscada, valenta, que l’equip sigui recognoscible i tingui aquesta identitat, com soc jo”, va anticipar el tècnic, Cristian García, durant la seva presentació el 5 de juny del 2017. Com a director esportiu, va poder elaborar la plantilla al seu gust, i el cert és que els resultats, i sobretot el joc, han confirmat que les incorporacions, moltes de les quals de joves jugadors de primera catalana, han resultat un èxit.

Un bloc exòtic amb noms com Daisuke, Ferreira, Carreón o Yayá ha acabat encaixant com pocs conjunts ho han fet. La majoria, a més, s’ha revalorat. El compromís d’aquests s’ha transformat en la fidelitat a l’estil i, alhora, en confiança en el projecte: tretze dels jugadors més importants de l’equip ja han renovat, i altres com Amantini, David López, Piera, Raúl Torres o Carlos Martínez podrien fer-ho en els pròxims dies. La base confia en el tècnic i en el projecte, que tindrà continuïtat la temporada vinent. Aquesta serà, sens dubte, la millor notícia per a un Terrassa a qui li va costar assimilar la proposta, però que amb el pas de les setmanes s’ha anat fent fort amb un estil molt marcat. Entre els aspectes a millorar, l’experiència. Els vallesans no han aconseguit guanyar enguany cap dels set primers classificats, amb els quals va perdre el goal average. D’obtenir el 13,8% contra el top 7, al 74,3% contra la resta. L’experiència en partits clau és un element indispensable, cosa que va quedar palesa a Compostel·la, on l’equip no va saber defensar l’avantatge de dos gols obtingut en l’anada. “La vida és així, dona cops durs, no ho mereixíem, però és futbol. Arribats a aquest punt, seria de pobres valorar com a positiva la temporada”, va analitzar el tècnic. I això que l’equip no havia encaixat cap gol en els tres primers partits del play-off.

En atac, els terrassencs van pagar força cara la lesió de Toro a principi de curs: sense ell, van quedar-se sense marcar en vuit dels 25 partits en què va faltar. Quan va tornar per ser titular, va ser decisiu: gols clau contra el Cerdanyola, el Castelldefels i el Mar Menor. Ni Civil (7 gols) ni Carlos Martínez (4), però, van saber substituir-lo amb el rendiment golejador esperat. “No sabem xutar, ho he dit sempre”, va lamentar el tècnic, que intentarà corregir aquest defecte de cara al curs vinent. Si l’eliminació el curs passat contra l’Ontinyent va deixar un regust agre, aquesta contra el Compostel·la fa més profunda una ferida que hauria de servir, però, per marcar l’ànim del curs que ve: aquest Terrassa ha demostrat que és capaç d’aconseguir grans fites, sempre que no es relaxi. Potser la tercera serà la bona.