La pissarra de l’èxit

En l’aspecte ofensiu, el Girona també ha destacat pel rendiment que ha aconseguit treure de les accions d’estratègia. De fet, dels 50 gols de la temporada, 26 han arribat de jugada i 24 ho han fet a pilota aturada. Sense comptar els sis de penal i els dos que han arribat de falta directa, es pot dir que els de Montilivi han utilitzat l’estratègia ofensiva per marcar 16 dianes, un recurs que ha donat un munt de punts al Girona.

Pel que fa a la zona d’execució del gol, l’interior de l’àrea gran és el lloc des d’on els gironins han aconseguit fer més mal al rival, ja que han tingut èxit en 35 ocasions. A l’altre cantó, hi trobem els gols des de fora de l’àrea, que només s’han produït en cinc ocasions. Això sí, les cinc dianes han esta de bella factura.

Ben repartit

Si es fa una ullada al cronòmetre, s’observa que hi ha ben poca diferència entre l’estona del partit en què el Girona ha marcat més gols –entre el minut 16 i 30 ho ha fet 10 vegades–, i la que menys, que ha estat del minut 31 al 45, quan només ho ha aconseguit sis vegades. Observant la resta de franges del matx, l’efectivitat tampoc es dispara ni es redueix dràsticament. Pel que fa a les diferències entre la primera meitat i la segona, el rendiment també és del tot igualat, ja que en els primers 45 minuts s’han marcat 24 gols i en les segones parts, 26.

Aquest curs, el Girona ha quedat sense marcar en 10 enfrontaments i també ha viscut etapes negres de cara a porteria. La més llarga i preocupant es va viure entre el gol que va donar la victòria contra el Màlaga en el minut 28 (1-0), i el que marcava Portu en el minut 10 al camp del Celta. Entremig, 432 minuts sense perforar la porteria contrària al llarg de sis jornades, una xifra que suposava la sequera més gran de l’etapa de Pablo Machín. El sostre sense marcar cap gol en la LFP, però, el continua tenint el Girona de Josu Uribe del curs 2011/12, amb 480 minuts.