Cadascú és com és i en aquest sentit considero que psicològicament parlant soc bastant fort, ja que n’he viscut de tots colors, també des del punt de vista personal. En aquell moment vaig intentar ajudar la gent a superar el drama, vaig fer una mica el paper d’home fort de la família per passar-ho ràpidament. Al cap d’uns dies es va superar tot i vam començar a ser positius per tornar a mirar cap amunt.

Moltes coses, primer de tot que la segona B és una categoria molt complicada, amb equips i filials molt importants. La línia entre l’èxit i el fracàs és molt fina; nosaltres, per exemple, vam baixar per només un gol. Els petits detalls durant tot el curs ens van passar factura. Volíem salvar-nos i si no ho hem fet ha estat per un cúmul de coses; jo en soc el màxim responsable perquè hi vaig posar el cos tècnic i la plantilla, però tothom té una mica de responsabilitat. Però això és futbol, un esport, i a vegades guanyes i a vegades perds.

Quan prens decisions vas fins a les últimes conseqüències, jo veia els entrenaments i es treballava bé, però els resultats no han acompanyat i tampoc hem tingut gaire sort. És molt fàcil opinar quan ja està tot passat.

Estem igual que l’any passat però en una categoria menys, i estem molt ben col·locats pel que fa al futbol de base. Auguro un molt bon futur, no sé en quina categoria perquè els mitjans són els que són, però si podem mantenir aquest futbol de base cada vegada arribaran més jugadors al primer equip. En la pretemporada n’hi haurà uns quants que pujaran del filial i del juvenil, i en aquest sentit tenim bona salut i això ens permet cobrir el pressupost. Tot i així, hem de créixer en aspectes com la publicitat, els socis..., perquè si no és molt complicat estar en qualsevol categoria.

Ara mateix estem aquí, a Llagostera, i el que volem és tenir tranquil·litat i estabilitat; el que passa és que sempre necessites mitjans que no tens. Al camp del Llagostera hi ha moltes mancances i seguim com fa molts anys, sense millorar per poder fer més coses.

La tercera divisió catalana és molt forta, hi ha molts equips històrics amb aspiracions, amb bons pressupostos i aficions al darrere i també camps complicats. Ja hem estat en aquesta categoria i serà el desè any que el Llagostera competeix en lligues estatals, un èxit que de vegades no es valora prou perquè venim d’on venim. Som un dels dos equips de la província a la categoria, juntament amb el Figueres, i som el club que som.

A més del primer equip, tenim també un filial a primera catalana que estarà format gairebé tot per jugadors sub-23 que puguin tenir projecció en el primer equip. L’objectiu que tenim és que puguin pujar força d’aquests jugadors, per això fa anys que invertim en el futbol de base, del qual estem molt contents. Del primer equip farem una plantilla més aviat curta i que barregi jugadors amb experiència com ara Marcos o Lucas Viale amb altres jugadors joves que tinguin una projecció important.

Hi ha jugadors molt implicats que han sentit molt el descens i que s’han sentit una mica en deute amb el club i per això han apostat per continuar. Això ens dona un salt de qualitat a l’hora de confeccionar la plantilla.

El salt per als joves ara no serà tan gran i tindran més oportunitats. Això et permet tenir una plantilla mes curta en el primer equip i poder gestionar millor els recursos que et venen des de sota. Tot el que puguem formar nosaltres és un estalvi per al club, tot i que el futbol de base també té un cost important.

Si sortís alguna cosa interessant a fora m’ho plantejaria, però hauria de ser molt important, perquè jo també tinc el meu negoci aquí i el meu club és el Llagostera. Altres anys he rebutjat coses, i ara ja es veurà.

No ho descarto, perquè jo soc del Llagostera, però no serà fàcil. Hem d’esperar a veure com evoluciona tot i a partir d’aquí actuarem en conseqüència.

Ara estem intentant muntar una plantilla competitiva, que serà difícil, perquè l’equip serà molt nou. No ens volem precipitar amb el tema de l’entrenador, no tenim cap pressa.